Fotos Per Un Tub I

Ja sé que porto molts dies sense escriure cap entrada, però és que últimament no estic gaire inspirada, i com que tampoc m'he de queixar de res ni despotricar de ningú...

Així que aprofitaré avui per penjar algunes de les fotos que he anat fent durant les últimes setmanes.

EDITO: Sí, ho sé, quedaria una mica estrany i desfassat que a dia 5 de maig pengés les fotos de Sant Jordi... És per això que edito aquesta entrada per afegir-les d'estranquis... Així que feu com si no haguéssiu llegit això últim :)

SANT JORDI 2009

---

Efectes Secundaris de veure Herois

Perquè és tanta la devoció que tenim els fans per aquesta sèrie (i, qui diu devoció, hi ha qui dirà poca feina), que no podem evitar fer o dir coses tan freaks com aquestes:

Quan acabo de fer alguna cosa i em surt bé salto amb el clàssic Yata! d'en Hiro... Bé, de fet, ja ho deia abans de veure Herois com a forma abreviada de Ja està!, així que, tècnicament no compta com a efecte secundari. És més! Tècnicament, són els guionistes que han copiat la meva frase! Els denunciaré per plagi!

De tant en tant li deia Sr. Muggles al meu gosset Floc, encara que no sé com no em clavava una mosegada, amb lu lletjot que és, el pobre... El Sr. Muggles, no el meu gos...

A vegades, quan pujo al terrat de casa em fa un yuyu que t'hi cagues mirar a baix, però tot i així em venen ganes de saltar al buit, com en Peter, i a veure què passa... evidentment, no ho he provat mai, sino, no estaria escrivint aquestes línies.

Un altre dia anava caminant pel carrer quan em vaig creuar amb un tio que portava una samarreta de The Ramones, i és que no vaig poder evitar esclatar a riure (sí, davant seu!). Però és que 10 minuts més tard em vaig trobar un escarabat tirat per terra de panxa enlaire. I vaig pensar: serà una senyal? Sí, segurament una senyal que passejo per llocs una mica guarros...

I el pitjor... un dia gairebé em carrego a un pobre ciclista perquè, segons ell havia de mirar abans de creuar el carrer... X-(. Doncs bé, just en el moment en el que m'anava a atropellar, es va clavar una morrada contra el terra que una mica més i s'obre el cap... i vaig pensar: Hosti! Hauré estat jo?. Si és que tanta escena d'en Sylar bolcant furgonetes no pot ser bo...

I per últim, fa com un parell o tres de mesos, l'autobús que agafava a les tardes, es va saltar la meva parada diverses vegades, tot i estant gairebé al mig de la carretera i amb la mà aixecada... Així que vaig pensar que potser estava desenvolupant el poder de la invisibilitat.

Segurament qui no hagi vist Herois en sa vida, no tindrà punyetera idea del que parlo, però el que també sigui un fan de la sèrie, m'entendrà perfectament.

Així que, ja veieu, això d'estar enganxat a les sèries és més xungo del que sembla... una comença jugant a la loteria amb els números 4, 8, 15, 16, 23 i 42, i acaba tenint desitjos irrefrenables d'esquarterar algú i llançar el seu cadàver al mar...

Ah, no, espera! Això últim ja he tingut ganes de fer-ho alguna vegada...

I keep an eye on you

Doncs això... com diria el Schuster:

No hase falta disir nada más

Per veure l'altre versió de la foto, aneu AQUÍ. Quina de les dues us agrada més?

Herois 3x20 - Cold Snap

No sé si serà psicològic o què, però la veritat és que es nota i molt la tornada d'en Bryan Fuller.

Ja des del principi del capítol notes que alguna cosa ha canviat, i és que l'escena on en Danko s'afaita em recorda a l'entradeta de Dexter, una altra de les meves sèries preferides. Aquells moviments de càmera i el pla detall de la barba i la maquineta d'afeitar...

Segons després, l'escena d'en Doyle penjat com un pernil, igual que una de les seves titelles, m'ha posat els pèls de punta... Tot i així, s'ha de reconèixer que en Sylar s'ho ha currat. No només li ha ofert en Doyle en safata de plata sino que, a sobre, s'ha recreat muntant-li un teatret, amb targeta de felicitació i tot!

Aquesta vegada, la trama d'en Hiro i l'Ando no m'ha semblat tan avorrida com les que porten protagonitzant durant tota la tercera temporada però, tot i així aquests dos ja em cansen i molt... i és que, a sobre, ara han de tenir cura del nadó d'en Matt que, com no, també té un poder...

Últimament les escenes de Hiro eren matadores, tant que em donaven ganes de donar-li un parell d'hòsties... però en aquest capítol he de reconèixer que m'ha fet somriure unes quantes vegades... sobretot en l'escena dels peluixos, una clara picada d'ullet a E.T.

Sobre en Micah... la veritat és que no ha estat cap sorpresa, ja que hi ha molta gent que apostava que ell era en Rebel. Però tot i així m'ha agradat el seu retorn, tenia ganes de tornar a veure'l! Per cert, us heu fixat en com li ha canviat la veu?

L'escena més bonica, sens dubte, ha estat la d'en Matt i la Daphne. Jo, al principi m'estava quedant amb cara de Poker, perquè no sabia què estava passant... I mentre estava donant-li voltes al cap pensant com collons havia arribat en Matt tan ràpid a París, va i se'm posa a volar!

Però la Daphne s'ha adonat compte més ràpid que jo, i quan he vist que tot havia estat una il·lusió creada per en Matt perquè ella no patís... ufff... gairebé ploro... M'ha fet molta llàstima que morís, la veritat...

I l'escena final, IN-CRE-Ï-BLE! No m'hauria imaginat mai que la Tracy acabaria amb la seva pròpia vida d'aquesta manera, convertint l'aparcament en un Ice Bar i congelant a tot el que estigués allà dins per salvar en Micah.... buah! Se m'han posat els pèls de punta! De totes maneres, aquella picada d'ullet demostra clarament que no està morta, així que, tindrem Tracy per estona!

Per cert... En Danko és un fill de &%$#!@, però mola!

Sens dubte... dels millors capítols d'aquesta temporada!!

Herois

Coincidint amb el retorn d'en Bryan Fuller com a guionista d'Herois, em decideixo a inaugurar una nova secció dedicada a la sèrie, per comentar els capítols, parlar sobre els actors i les actrius, estar al dia de les últimes notícies i spoilers... Poca feina? Si, segurament. Però, què voleu? Estic a l'atur!

Primer de tot faré una mica d'història. Començo, doncs: *s'escura el coll*

Tot va començar a principis de maig del 2007. Havia sentit a parlar d'Herois, i sobretot n'havia llegit molt bones crítiques, així que quan TV3 va anunciar que l'estrenava, no m'ho vaig pensar dues vegades. Bé, a part de tot això hi havia una altra raó per la qual volia veure-la, i és que un dels seus protagonistes estava interpretat per en Milo Ventimiglia, conegut anteriorment com a Jess, l'ex-novio gamberret (i, tot s'ha de dir, força mono) de la Rory, de Las Chicas Gilmore.

Des del primer capítol em va semblar una sèrie collonuda, amb un argument bastant bo i uns personatges aparentment senzills però força interessants, i em va agradar tant que m'hi vaig enganxar de seguida. Durant gairebé tota la primera temporada el meu personatge preferit havia estat en Peter Petrelli, però va ser a partir del capítol 1x22 - Landslide, que vaig canviar d'idea. Només una paraula: Boom! Sabeu de qui parlo?

Aquesta escena d'en Sylar, en el que se'l veu en el terrat d'un edifici, contemplant la ciutat de NY mentre juga amb els poders radioactius que acaba d'aconseguir, em va deixar, literalment, amb la boca oberta. Per mi, és un dels millors cliffhangers d'Herois, sens dubte.

I va ser a partir de la segona temporada que vaig començar a seguir-la a ritme dels EUA. La veritat és que mai m'havia enganxat tant a una sèrie com per descarregar-me els capítols i veure'ls abans de la seva emissió aquí.

I sí, la segona temporada va ser una mica... com ho diria... lamentable. Començant per la durada que, per culpa de la punyetera vaga de guionistes, ens vam haver de conformar amb només 11 capítols. Les trames eren bastant lentes i soporíferes, sobretot la d'en Hiro al Japó Feudal. Per no parlar d'alguns dels nous personatges, que eren d'allò més avorrits i a sobre no aportaven res a la sèrie. Ara mateix em ve al cap la Maya. Es passa gairebé tota la temporada plorant, cridant, suant com un porc i xorrejant xapapote pels ulls. Quin personatge més desagradable...

De fet, crec que vaig continuar veient la sèrie perquè em feia gràcia veure com se les apanyava en Sylar sense els seus poders, sino potser m'hauria esperat a veure-la per la tele.

Però al setembre del 2008 es va estrenar la tercera temporada i, amb això, van tornar les esperances. Tot i que ha tingut alguns capítols fluixets, trobo que supera de bon tros l'anterior. De totes maneres no em va acabar d'agradar el gir que li van donar a alguns dels personatges, com ara en Mohinder, la Claire o en Nathan.

En Mohinder (també anomenat Mohonder), va passar de ser un científic brillant a un científic boig obsessionat amb el seu nou poder que, al contrari del que tots ens havíem imaginat després de llegir algun que altre spoiler, no era el de llançar teranyines pels canells i pujar-se per les parets, en plan Spiderman.

El Volum 4: Fugitives va començar amb el capítol 3x14 - A Clear and Present Danger, i la veritat és que m'està agradant molt, potser fins i tot més que el Volum 3.

Com deia al principi, en Bryan Fuller, guionista de la major part dels capítols de la primera temporada, ha tornat a Herois per intentar reconduir la sèrie i tornar-la a portar pel bon camí.

Ja feia temps que s'havia anunciat el seu retorn pel capítol 3x20 - Cold Snap, que es va emetre ahir dilluns, i la veritat és que, després de veure'l, torno a tenir ganes d'entrar als fòrums per comentar els capítols i llegir les teories i les cabòries dels fans.

Així que, per últim, només em queda dir una cosa: Chapó per al senyor Fuller!

Més fotos!

Ui! Ara que hi penso, fa molt de temps que no penjo cap foto! De fet, des que vaig acabar el curs de fotografia, que no n'he fet gaires. Vaig decidir comprar-me una réflex perquè el meu germà no em mirés malament cada vegada que agafava la seva, i des de llavors que gairebé ni l'he tocat... i d'això ja fa 3 o 4 mesos...

Però ara que arriba el bon temps i la calor, i aprofitant que encara no hi ha gent a la platja, un dia d'aquests baixaré i fotografiaré tot el que trobi: petxines, pedretes, les onades, la silueta de la ciutat de Barcelona, el sol, l'horitzó, la compresa flotant a l'aigua... sí, perquè totes les platges tenen una compresa flotant... que tu vas nedant tan tranquil i de sobte hi ha una cosa que et frega el braç dret. És una bossa del Carrefour? Noooooo!

Total... que, fins que no arribi l'esperat dia, us deixo amb una altra tanda de fotos de les que tinc al meu compte de Flickr. Les 4 primeres les vaig fer fa poc. La idea no és meva, l'he tret d'Internet. He vist moltes fotos d'aquest estil, i com que m'agrada, he decidit fer la meva pròpia versió.

Ah, per cert... el senyor pelut que surt a la penúltima foto és el meu estimat Floquet :)

El meu primer disc

El meu primer disc... de conya, evidentment! Amb prou feines sé tocar The Final Countdown amb el teclat Casio que tenim a casa...

Doncs bé, aquesta idea l'he trobat al blog de l'Eudiza. És un joc en el que es tracta de crear la teva pròpia portada de disc. Com que m'ha fet gràcia, n'he fet unes quantes, i la veritat és que poden sortir coses sorprenents, com aquesta:

Les instruccions per fer la teva són aquestes:

1. Vés a la Wikipedia i click a Random o ves a en.wikipedia.org/wiki/Special:Random
El títol del primer article random de wikipedia és el nom del teu grup.

2. Ves a Random Quotations o click a www.quotationspage.com/random.php3
Les últimes 3, 4 o 5 paraules de l'última cita de la pàgina és el títol del disc.

3. Ves a Flickr i click a explore the last seven days o click a www.flickr.com/explore/interesting/7days
La tercera fotografia, sigui quina sigui, és la portada del disc.

4. Utilitza Photoshop, Paint o el programa de retoc digital que sigui per fer el muntatge.

El queixal del seny

Avui, mentre dinava, m'he donat compte d'una cosa espantosa: M'està sortint el primer queixal del seny!

Per què? Per què a mi? Si ni tan sols vull tenir-ne, de seny!

Però el mal parit està allà, traient la punteta, aguaitant i enfotent-se'n de mi:

Muahahaha! Lamentaràs molt no haver fet cas a la teva dentista quan tocava!

Perquè fa temps, després d'haver estat 2 anys portant ortodòncia, em van dir que tenia la mandíbula molt petita i que els queixals del seny no tindrien prou espai per sortir, que me'ls hauria de treure abans no fos massa tard, perquè sino tota la dentadura se'm desplaçaria i, per tant, no hauria servit de res haver portat ferros.

Però com coi em volien treure els queixals si ni tan sols m'havien sortit, encara? Llavors em van dir que es tractava d'una petita cirurgia, només m'havien de fer una "finestreta" a la geniva (i quan diuen "finestreta" no estan fent cap metàfora) per treure'm els queixals abans que estiguéssin formats del tot i arrelats.

El que em volien fer no era cap cirurgia!! Era la matança del porc!! (en aquest cas, "porc" sí que és una metàfora). Volien foradar-me la geniva i arrencar-me els 4 queixals de quajo! Així que els vaig dir que anéssin a casa la sogra a destrossar-li la boca de moment, continuaria portant les retencions a les nits. El cas és que ara començo a estar una mica acollonida... I si és veritat que se'm comencen a moure totes les dents i acabo com el Ronaldinho? I si finalment m'han d'acabar treient el queixal?

I és que no hi ha res més terrorífic que la següent frase:

A veure, obre la boqueta...

I tu, l'obres tot el que pots... Però el dentista no en té prou, i continua:

Una miqueta més... una miqueta més... si no l'obres, no puc veure-hi bé!

Que llavors tens ganes de dir-li:

Com vols que obri tant la boca? No recordes que tinc la mandíbula petita?

Però no pots... Perquè, per si no fos prou incòmode estar ajegut en aquella cadira gairebé de cap per avall mentre t'enfoquen la cara amb un llum (que no saps si et faran un empastament o t'abduïran), el dentista fa servir la teva boca de porta-estris per deixar tots els aparells: primer el ganxo, després el mirallet, ara l'espirador, el trepant, la lijadora... i això sense comptar els 7 o 8 dits que també tens fotuts allà dins (els seus i els de l'ajudant).

I és que, abans de començar, et diuen:

Si et faig mal o vols que pari, aixeca la ma...

Però tots sabem que això només ho diuen per quedar bé i perquè et tranquilitzis. Una vegada comencen amb la massacre, ja no paren. Un dia que m'estaven fent un empastament, tant de burxar, tant de burxar, hi havia moments en els que realment em feia mal. Doncs ja podia aixecar el dit, la ma o fer ganyotes de dolor, que el tio no parava. Fins i tot em va semblar veure-li una brillantor especial als ulls.

Però la cosa no acaba aquí, noooo... Mentre tu estas patint com mai, amb la boca desencaixada, les mans agafades als reposabraços i suant com un porc, al molt sàdic no se li acut cap altra cosa que posar-se a parlar de les seves vacances:

Mira, un parell o tres d'empastaments més i ja tindré feta la guardiola per anar-me'n a Mallorca 15 dies. Llàstima que el señor Martínez, el que li hem de col·locar les fundes no tingui visita fins al mes que ve, sino m'hi quedava 15 dies més.

Total! Que d'aquí poc em tocarà anar de visita al dentista per fer-me la revisió de les retencions, i cada vegada que hi he d'anar, m'acolloneixo perquè penso que em trobaran alguna cosa: una càries, un elefant amb paperes... Però ja fa anys que hi vaig i mai em troben res, i no ho sé, ho trobo una mica estrany... Però si em respatllo les dents fatal!

Jo per mi que estan esperant a que se'm faci una càries tan grossa que no hi hagi més remei que arrencar, així podran divertir-se practicant el seu hobby preferit, i de passada, embutxacar-se uns quants dinerons.

I <3 Wacom

Ja la tinc!! És tan bufona!!
Feia temps que volia una tableta gràfica, així que, ahir, aprofitant que vam anar al Centre Comercial de Montigalà, me la vaig comprar. Els meus pares havíen de mirar no se què al Leroy Merlin, i com que el PC City està al costat, m'hi vaig apropar.

Després de passejar-me per tota la botiga unes 3 vegades buscant les tabletes com una idiota, resulta que estaven a la secció de perifèrics, amb els teclats i els ratolins.

Hi havien dos models diferents. De fet, n'hi havien tres, però el que valia 200 € vaig fer com si no existís. Total, que estava entre la Bamboo One, de 50 €, i la Bamboo Fun Small, de 100 €. Totes dues tenen més o menys les mateixes prestacions, tret que aquesta última és una mica més gran i a la part superior de la tableta hi ha 5 botons personalitzables, a més de venir amb el software Photoshop Elements, paper de ceba per poder calcar i un parell de recanvis pel pen.

Però de totes maneres volia preguntar a un dels dependents de per allà, a veure quina em recomanava i l'únic que em va saber dir és:

Bueno.... la Bamboo Fun té més prestacions... I també té... com es diu allò? .... ai, ara no em surt... que quan fas una línia.... a veure com t'ho dic, això, ara... Que fa les línies més definides...

O alguna cosa així... de fet, vaig parar de prestar-li atenció quan portava 10 minuts esperant a que li sortís alguna cosa coherent...

Total, que aquell pàjaru estava més perdut que jo, així que em vaig quedar la que tenia pensada comprar des del principi, la Bamboo One, que és petitona, mona, senzilla i per principians és la millor.

I per acabar, només em queda dir una cosa:

X-(

Saps el que és caure per les escales d'una manera tan idiota com és anar rebotant el teu cul esglaó rere esglaó com si fossis una punyetera pilota? Doncs jo sí!

I tot per culpa de la pluja!

Hòstia, ja!!

Anant amb tren...

Aquest matí he anat a fer uns encàrrecs a Mataró i, durant el trajecte amb tren, per megafonia han avisat que Renfe està realitzant una Campanya de Control de Bitllets o, el que és el mateix, una Campanya de Tocada de Pebrots.

Ho han anunciat per megafonia, a l'estació i després dues vegades dins del tren. M'ha fet gràcia la última frase, que deia així:

Per la vostra comoditat, recomanem que tingueu el bitllet a mà. Gràcies.

Però és curiós, perquè m'ha semblat que en el fons estava dient:

Per la vostra seguretat, recomanem que feu el refotut favor de comprar el bitllet i sobretot de passar-lo pel torn, sino voleu que us caigui el pèl i que els nostres guàrdies de seguretat acompanyats de 3 pastors alemanys us humiliïn davant de tots els passatgers del tren. Gràcies.

Frikismes Varis: The Lord Of The Rings (I)

Com haureu pogut comprovar pel meu nick, sóc una fan d'El Senyor dels Anells. De fet, des que tinc Internet, Eowyn és l'únic nom que faig servir pels comptes de correu i com a nom d'usuari.

Ja he perdut el compte de les vegades que he vist la trilogia sencera. I el llibre... ai, el llibre... doncs l'hauré començat unes 7 o 8 vegades... però només començar-lo. És que no sé què em passa que sempre l'acabo deixant. Ni tan sols he pogut acabar un volum! Sí, ja ho sé, és per tallar-me a trossets i llançar-me als orcs!

El que passa és que el llibre que tenim a casa conté els 3 volums, i és un totxo. I a sobre pesa una burrada! D'acord, potser no pesa tant... però gairebé sempre llegeixo de nit, i quan estàs mig sobat, el que vols és relaxar-te, no fer peses! Total... sigui pel que sigui, mai he aconseguit llegir-lo sencer.

Doncs bé, quan t'agrada molt una cosa, t'adones del friki que portes dins, i acabes fent coses... frikis... com aquestes:

Però no tot és obra meva, no... La meva mare (sí, la mateixa que em diu La Boja de Singapur) em va ajudar amb algunes de les frases i eslògans...

Bé, i aquí acaba aquest primer post de la secció Frikismes. Un altre dia penjaré la segona part d'El Senyor dels Anells i, més endavant, tot el que tingui... perquè n'hi ha molt més, oh, i tant!

Bombó

Aquesta web me l'he currat més. És clar que també vaig tenir més temps per preparar-la i dissenyar-la. Però em sembla que vaig estar més temps per recopilar tota la informació i fotografies que necessitava que no pas amb el tema de codificació.

Doncs bé, aquesta vegada vaig voler fer la web d'una pastisseria. La pastisseria Bombó (sí, ja sé que la originalitat no és el meu punt fort). Ja que m'havia de passar un mes davant la pantalla, vaig triar un tema que, com a mínim, m'alegrés la vista. Sí, una altra persona potser hauria triat fer-la d'una escola de surfistes o del cos de bombers de Mataró, però mira... On hi hagi un bon coulant, que s'aparti el Brid Patt!

Sí, sí, Brid Patt.. és que a casa tenim la mania d'intercanviar les síl·labes dels noms de la gent... Recordeu el post de La Invasió dels Calamars Farcits? Poseso :)

Bé, potser no és gran cosa comparada amb altres webs que corren per Internet, però a la gent a qui li he ensenyat li ha agradat força. I a mi també m'agrada com ha quedat, què coi :P.

El disseny de pàgines web és un tema que sempre m'ha agradat, i ara que m'hi he posat de debó no ho penso deixar aquí. A més, m'ho passo molt bé, trobo que és entretingut i divertit perquè pots combinar tant la creativitat com el tema de programació... Almenys que em serveixin d'alguna cosa els dos punyeterus anys que m'he passat estudiant el Cicle Formatiu de DAI...

Arf arf!!

Aprofitaré ara que no estic fotent ni l'ou a classe tinc el dia inspirat per anar actualitzant això.

I començaré per penjar una dels projectes que he fet durant aquest curs. Es tractava de dissenyar i codificar una pàgina web per a una empresa fictícia, utilitzant els llenguatges HTML i CSS.

Jo vaig escollir fer la web d'una botiga per a gossos. Sempre m'han agradat, els animals de companyia, sobretot els gossos, per això vaig pensar que seria una bona idea. A més, d'alguna manera, també és un petit homenatge al Floc, el meu gosset.

Bé, el nom de la botiga en qüestió és Dogz (i qualsevol semblança amb cert videojoc és pura coincidència). Ara per ara, encara no està del tot acabada, però ho aniré fent poc a poc.

La Boja de Singapur

Ja està, decidit. Ja no hi dono més voltes.

Portava uns quants dies pensant en el nom del blog i avui se m'ha encés la bombeta. Al principi, el vaig titular amb l'original nom de El Blog de l'Eowyn, com que se suposava que no l'havia de continuar, no m'hi vaig matar gaire...

Però com que últimament m'està començant a molar, això de tenir un blog i escriure les meves parides, doncs vaig pensar que me l'havia de canviar.

Així que, pensant, pensant, m'ha vingut al cap un sobrenom que em va posar la meva mare l'altre dia. I sí, em va anomenar La Boja de Singapur. No sé per què em diu aquestes coses, jo sempre he sigut amable amb ella... Total, que com que em va fer gràcia, he decidit utilitzar-lo com a títol d'aquest blog.

A més, també m'he canviat el header per aquest altre:

El dissabte passat vaig haver d'anar a Barcelona a fer uns quants encàrrecs... bé, de fet només havia d'anar a la Nespresso a comprar les ditxoses càpsules, però ja que estava allà vaig aprofitar per passejar-me per la FNAC i pel Corte Inglés... I no em vaig comprar res!!! Bé, sí.... vaig passar per davant el Dunkin' Donuts Coffee i no vaig poder-me resistir a comprar una capsa de 6 :-)____

Total, que com que no estic acostumada a caminar tant, vaig arribar a casa amb els peus fets pols i caminant com un ànec marejat. Suposo que el meu germà ho va notar i em va dir:

On vas caminant d'aquesta manera? Sembles un putu cranc!

També podia haver triat algun dels altres mots carinyosos que em posen a casa, i titular el blog com La Pestuza de Singapur o El Blog d'una Zarrapastrosa, però mira...

Un geladet?

I aquesta és la meva primera web! Fictícia, per descomptat...

La vaig fer quan tenia uns 15 o 16 anys, d'aquí el seu aspecte infantil i una mica cutre, però, i què? A mi m'agrada i m'ho vaig passar molt bé fent-la!
A més, el meu germà va col·laborar-hi composant la música de fons. A que mola?

Doncs això, si et ve de gust alguna cosa fresqueta, ni Häagen Dazs ni hòsties en vinagre, vine a Anna's Ice!

La Invasió dels Calamars Farcits

Buscant entre els arxius del meu ordinador, he trobat una carpeta amb tots els treballs i exercicis que vaig fer en un curs de Photoshop, a on hi havia això:

Això no és més que un exercici que ens va proposar un dia el profe del curs. Havíem de dissenyar i maquetar la portada d'un llibre (real o imaginari) amb Photoshop.

Em va semblar més divertit fer-lo inventat i, aprofitant l'acolloniment que li fan al meu germà els calamars farcits, vaig decidir que el "meu llibre" tractaria sobre això.

Com podreu comprovar, és més de conya que de terror, però d'això es tracta :-)

Algunes fotos

Escolta, doncs això del blog cada vegada m'agrada més, eh? He estat xafardejant i es poden fer moltes coses! De moment ja he pujat el meu header i he afegit un parell de gadgets.

N'hi ha un en concret que el pots enllaçar directament amb la teva galeria de fotos per tenir una presentació de diapositives. I, quina casualitat, fa com un parell de mesos vaig crear un compte a Flickr per penjar les fotos que vagi fent.

Fins ara, aquestes són algunes de les fotos que hi ha. Les pujo en aquesta entrada, per si algú les vol veure, o algo... Dic "si algú vol" perquè, fins ara, ningú ha escrit en aquest blog... O és un conyàs o és que ningú l'ha llegit, encara... hummm... ¬¬

Bé, doncs aquí teniu algunes de les meves fotos i, si feu click a sobre de la miniatura s'obrirà una altra finestra amb la fotografia a mida gran.

;-)