Diàleg de besugus entre un cambrer qualsevol i jo

- Que prendràs?
- Vull una ensaïmada.
- Una ensaïmada?
(dios del sielo i de los espasios infinitos, aquesta depravada ha entrat a una granja a menjar-se una ensaïmada!! Quin horror!!!)

- Sí, una ensaïmada.
- ......
- ......?
- Alguna cosa més?
- No, ja està.
- JA ESTÀ?!?!?!?!?!?!?!?!?!?!?!?!?!
(mirant-me acollonit com si fos un velociraptor afamat a punt d'atacar-lo... tot i que, en cert sentit, no anava pas desencaminat)

- Sí, només vull una ensaïmada...
- No vols un cafè amb llet, o una aigua?
(amb ulls de súplica)

- .......
- Et surt més econòmic.
(gairebé agenollant-se i implorant-me)

- Doncs llavors porta'm un xupito de cianur, i així acabem d'una vegada amb aquesta tortura.
(per via telepàtica)