Tot va començar a finals d'agost amb una simple frase:
Puc agafar-me uns dies de vacances. Fem alguna cosa?
Jo començava el curs el dia 19, així que havia de ser durant les dues primeres setmanes de setembre. Finalment vam triar el cap de setmana del 10 al 14.
No sabíem si passar-nos els 5 dies fent el perru, o anar a fer excursions. Però al final a algú se li va il·luminar la bombeta i va tenir la genial idea d'agafar el cotxe i anar en plan camperu per França. A mi al principi no em feia gaire gràcia, ja que no m'atreia la idea de passar-me 72342 hores tancada dins d'un cotxe. Però després vaig pensar:
Què coi? A saber quan tornarem a tenir una oportunitat com aquesta, i per fer excursions d'un dia ja tenim els caps de setmana.
Així que dit i fet. Vam començar a mirar possibles destinacions, i entre ells teníem:
1. Vall del Loira
2. Ginebra
3. Provença / Costa Blava
M'agradava molt la idea de la Vall del Loira, ja que diuen que és una zona molt bonica plena de castells. Però ens tirava enrere la distància, ja que ens quedava a més de 10 hores en cotxe, i tenint només 5 dies, seria anar una mica justos de temps, igual que Ginebra.
Així que finalment ens vam decidir per fer un tour pel sud de França, el que és la zona de la Provença i la Costa Blava.
Vam visitar alguns fòrums de viatgers per fer una ullada sobre quines eren les ciutats i els llocs que no ens havíem de perdre.
Vam començar a fer la llista de les coses que ens havíem d'emportar, i ens vam adonar que, per anar-nos-en en menys d'una setmana, no teníem ni tenda de campanya. Així que al dia següent vam fer una escapadeta al temple sagrat de tot esportista, al Decathlon.
Sí. Allà on pots trobar des del motxiller professional a qui li agrada fer aquestes caminades de la hòstia, obrir-se les cames amb hortigues i el cap amb pedruscus, fins al típic que s'ha fotut com un porc durant tot l'estiu i ara vol baixar pes apuntant-se al gimnàs del poble, passant pel camperu masoquista que sembla que li doni morbo que li piquin com més bestioles millor.
Nosaltres suposo que entraríem en la segona categoria. Sí, la dels camperus masoquistes-bitxils. Tenim fòbia als insectes, no ens agrada fer vida social amb cap tipus de bestiola, correm com nenes quan veiem aparèixer una vespa, insultem als mosquits que ens brunzeixen en l'oïda, ens donem d'hòsties a nosaltres mateixos quan una arna refrega les seves ales a la nostra cara... Però tot i així, ens emocionava la idea d'anar-nos-en uns dies de càmping.
Perquè no hi ha res millor que perdre 2 hores al dia muntant i desmuntant la tenda de campanya.
No hi ha res com aixecar-se a les 8 del matí amb aquest fred de l'hòstia que et posa els mugrons com per ratllar vidres.
Que tot el càmping et vegi anar cap als banys enfundat en un pijama d'ossets (amb la samarreta per dins dels pantalons i els mitjons per sobre) amb el teu necesser entre les mans i la teva cara de zombie famolenc.
Haver de donar el bon dia a tots els altres camperus encara que no els hagis vist en la teva punyetera vida.
Dutxar-te i canviar-te en aquests banys públics mentre una aranya posada sobre la seva teranyina et mira des de la cantonada qual voyeur mentre es cruspeix una bestiola montanyenca no identificada que acabava de passar per allà.
Encendre el càmping gaz i esperar 78.236 hores a que es faci el cafè en la teva magnífica cafetera Oroley mentre els mosquits et piquen i es riuen a la teva cara.
No em digueu que no us donen ganes d'anar-hi ara mateix?
Total, que un cop allà, vam comprar la tenda de campanya. Però no una qualsevol, no. AQUESTA tenda:
No sabíem si comprar una de 3 places o una de 4, però ja que els matalassos que ens anàvem a emportar ocupaven força lloc, ens van recomanar que ens quedéssim amb aquesta de 4. És bastant gran, amb un petit porxo a l'entrada en què quedar-s'hi si plou i amb mosquiteres perquè els bitxos no donin pel sac. I sí, aquesta tenda està bé per a 4 persones sempre que sigueu hobbits i us agradi dormir amb l'alè del vostre company al clatell. Però en el nostre cas, com que només érem dos, vam dormir la mar de bé allà dins, sense agobio ni sensació de claustrofòbia.
També vam comprar un pack d'estris de cuina en el qual venien dos cassoles (que em vaig carregar el primer dia, sense voler -_-), dos plats d'alumini (que es van ratllar en només mirar-los) i dues tasses de plàstic (que gairebé no vam utilitzar perquè bevíem directament de la llauna, en plan serdu).
I amb això ja ho teníem tot. Era dilluns, i només quedaven 5 dies per començar aquestes mini-vacances improvisades.
Tic, tac, tic, tac! Combustion is coming!
