29 d'abril. Sí, ho sé, fa gairebé 5 mesos que no actualitzo el bloc. Tortureu-me, si voleu. Envieu una horda de zombies o d'arnes. O millor encara, envieu-me en Bear Grylls amb un cuc a la mà cridant: "Té gust de pus, té gust de pus!". És el que em mereixo per haver deixat això abandonat durant tant de temps.
Sé que és dur anar al bany i no tenir cap entrada nova de la Boja de Singapur per llegir. Però mira, sempre quedaran altres coses per distreure's: veure cares en les rajoles del terra, llegir les etiquetes dels xampús o dels prospectes dels medicaments que guardeu en els calaixos. Això últim és efectiu, ja que llegir els efectes secundaris fa que et caguis a sobre.
Bé, total, al que anava, que començo a anar-me'n per les branques i al final acabaré publicant 5 entrades el mateix dia parlant de les meves anades d'olla, que em conec.
Si no he escrit durant aquests mesos ha estat perquè vaig començar amb alguna cosa que m'ha tingut bastant entretinguda, i amb el cap en un altre lloc. És més, ni tan sols estava inspirada per fer una sessió de fotos com les que feia abans.
De fet, aquest proper dilluns dia 19 començo el Cicle Formatiu de Gràfica Publicitària que tantes ganes tinc de fer, del qual ja vaig parlar aquí, així que estaré més ocupada encara. De tota manera intentaré trobar foradets per anar actualitzant el blog, ara que he tornat a començar. No vull que us hagueu de conformar en llegir els prospectes dels medicaments, i molt menys que m'envieu al flipat d'en Bear Grylls.
Com he dit anteriorment, aquest estiu ha estat entretingut i bastant mogudet. De fet, feia temps que no passava un estiu tan genial com aquest, sobretot per les mini-vacances improvisades de les que acabo de tornar. Així que, aprofitant que encara ho tinc fresc, a la pròxima entrada escriuré la ressenya d'aquest viatget, documentant-ho amb algunes de les fotos que vaig fer.
Sí, serà com una d'aquestes situacions en les que el típic amic o company de feina plasta t'enganxa i t'explica detalladament tot el viatge, restregan-te per la cara els llocs pels quals ha passat, els llocs on ha estat, hotelassos en els quals s'ha allotjat, els dinars / sopars que s'ha fotut i les borratxeres que ha agafat, fen-te empassar, com no, les 486312 fotos que ha fet. I mentrestant, tu, aguantant tot el xàfec amb el teu millor somriure Profident.
Doncs aquí és exactament igual, jo sóc la col·lega plasta i vosaltres sou aquests éssers indefensos els quals us faré perdre mitja hora de les vostres vides escoltant-me parlar de les meves meravelloses vacances. La diferència és que, en aquest cas, podeu fugir de la tortura abans que sigui massa tard, és el que té el món 2.0.
Així que, ja sabeu, quedeu-vos o fugiu. Encara hi sou a temps.
I benvinguts de nou :-)
