No hase falta disir nada más
Per veure l'altre versió de la foto, aneu AQUÍ. Quina de les dues us agrada més?
dissabte, 28 de març del 2009
I keep an eye on you
Doncs això... com diria el Schuster:
Per veure l'altre versió de la foto, aneu AQUÍ. Quina de les dues us agrada més?
Per veure l'altre versió de la foto, aneu AQUÍ. Quina de les dues us agrada més?
dimecres, 25 de març del 2009
Herois 3x20 - Cold Snap
 |
No sé si serà psicològic o què, però la veritat és que es nota i molt la tornada d'en Bryan Fuller.
Ja des del principi del capítol notes que alguna cosa ha canviat, i és que l'escena on en Danko s'afaita em recorda a l'entradeta de Dexter, una altra de les meves sèries preferides. Aquells moviments de càmera i el pla detall de la barba i la maquineta d'afeitar...
Segons després, l'escena d'en Doyle penjat com un pernil, igual que una de les seves titelles, m'ha posat els pèls de punta... Tot i així, s'ha de reconèixer que en Sylar s'ho ha currat. No només li ha ofert en Doyle en safata de plata sino que, a sobre, s'ha recreat muntant-li un teatret, amb targeta de felicitació i tot!
Aquesta vegada, la trama d'en Hiro i l'Ando no m'ha semblat tan avorrida com les que porten protagonitzant durant tota la tercera temporada però, tot i així aquests dos ja em cansen i molt... i és que, a sobre, ara han de tenir cura del nadó d'en Matt que, com no, també té un poder...
Últimament les escenes de Hiro eren matadores, tant que em donaven ganes de donar-li un parell d'hòsties... però en aquest capítol he de reconèixer que m'ha fet somriure unes quantes vegades... sobretot en l'escena dels peluixos, una clara picada d'ullet a E.T.
Sobre en Micah... la veritat és que no ha estat cap sorpresa, ja que hi ha molta gent que apostava que ell era en Rebel. Però tot i així m'ha agradat el seu retorn, tenia ganes de tornar a veure'l! Per cert, us heu fixat en com li ha canviat la veu?
L'escena més bonica, sens dubte, ha estat la d'en Matt i la Daphne. Jo, al principi m'estava quedant amb cara de Poker, perquè no sabia què estava passant... I mentre estava donant-li voltes al cap pensant comcollons havia arribat en Matt tan ràpid a París, va i se'm posa a volar!
Però la Daphne s'ha adonat compte més ràpid que jo, i quan he vist que tot havia estat una il·lusió creada per en Matt perquè ella no patís... ufff... gairebé ploro... M'ha fet molta llàstima que morís, la veritat...
I l'escena final, IN-CRE-Ï-BLE! No m'hauria imaginat mai que la Tracy acabaria amb la seva pròpia vida d'aquesta manera, convertint l'aparcament en un Ice Bar i congelant a tot el que estigués allà dins per salvar en Micah.... buah! Se m'han posat els pèls de punta! De totes maneres, aquella picada d'ullet demostra clarament que no està morta, així que, tindrem Tracy per estona!
Per cert... En Danko és un fill de &%$#!@, però mola!
Sens dubte... dels millors capítols d'aquesta temporada!!
Ja des del principi del capítol notes que alguna cosa ha canviat, i és que l'escena on en Danko s'afaita em recorda a l'entradeta de Dexter, una altra de les meves sèries preferides. Aquells moviments de càmera i el pla detall de la barba i la maquineta d'afeitar...
Segons després, l'escena d'en Doyle penjat com un pernil, igual que una de les seves titelles, m'ha posat els pèls de punta... Tot i així, s'ha de reconèixer que en Sylar s'ho ha currat. No només li ha ofert en Doyle en safata de plata sino que, a sobre, s'ha recreat muntant-li un teatret, amb targeta de felicitació i tot!
Aquesta vegada, la trama d'en Hiro i l'Ando no m'ha semblat tan avorrida com les que porten protagonitzant durant tota la tercera temporada però, tot i així aquests dos ja em cansen i molt... i és que, a sobre, ara han de tenir cura del nadó d'en Matt que, com no, també té un poder...
Últimament les escenes de Hiro eren matadores, tant que em donaven ganes de donar-li un parell d'hòsties... però en aquest capítol he de reconèixer que m'ha fet somriure unes quantes vegades... sobretot en l'escena dels peluixos, una clara picada d'ullet a E.T.
Sobre en Micah... la veritat és que no ha estat cap sorpresa, ja que hi ha molta gent que apostava que ell era en Rebel. Però tot i així m'ha agradat el seu retorn, tenia ganes de tornar a veure'l! Per cert, us heu fixat en com li ha canviat la veu?
L'escena més bonica, sens dubte, ha estat la d'en Matt i la Daphne. Jo, al principi m'estava quedant amb cara de Poker, perquè no sabia què estava passant... I mentre estava donant-li voltes al cap pensant com
Però la Daphne s'ha adonat compte més ràpid que jo, i quan he vist que tot havia estat una il·lusió creada per en Matt perquè ella no patís... ufff... gairebé ploro... M'ha fet molta llàstima que morís, la veritat...
I l'escena final, IN-CRE-Ï-BLE! No m'hauria imaginat mai que la Tracy acabaria amb la seva pròpia vida d'aquesta manera, convertint l'aparcament en un Ice Bar i congelant a tot el que estigués allà dins per salvar en Micah.... buah! Se m'han posat els pèls de punta! De totes maneres, aquella picada d'ullet demostra clarament que no està morta, així que, tindrem Tracy per estona!
Per cert... En Danko és un fill de &%$#!@, però mola!
Sens dubte... dels millors capítols d'aquesta temporada!!
dimarts, 24 de març del 2009
Herois
Coincidint amb el retorn d'en Bryan Fuller com a guionista d'Herois, em decideixo a inaugurar una nova secció dedicada a la sèrie, per comentar els capítols, parlar sobre els actors i les actrius, estar al dia de les últimes notícies i spoilers... Poca feina? Si, segurament. Però, què voleu? Estic a l'atur!
Tot va començar a principis de maig del 2007. Havia sentit a parlar d'Herois, i sobretot n'havia llegit molt bones crítiques, així que quan TV3 va anunciar que l'estrenava, no m'ho vaig pensar dues vegades. Bé, a part de tot això hi havia una altra raó per la qual volia veure-la, i és que un dels seus protagonistes estava interpretat per en Milo Ventimiglia, conegut anteriorment com a Jess, l'ex-novio gamberret (i, tot s'ha de dir, força mono) de la Rory, de Las Chicas Gilmore.
Des del primer capítol em va semblar una sèrie collonuda, amb un argument bastant bo i uns personatges aparentment senzills però força interessants, i em va agradar tant que m'hi vaig enganxar de seguida. Durant gairebé tota la primera temporada el meu personatge preferit havia estat en Peter Petrelli, però va ser a partir del capítol 1x22 - Landslide, que vaig canviar d'idea. Només una paraula: Boom! Sabeu de qui parlo?
I va ser a partir de la segona temporada que vaig començar a seguir-la a ritme dels EUA. La veritat és que mai m'havia enganxat tant a una sèrie com per descarregar-me els capítols i veure'ls abans de la seva emissió aquí.
I sí, la segona temporada va ser una mica... com ho diria... lamentable. Començant per la durada que, per culpa de la punyetera vaga de guionistes, ens vam haver de conformar amb només 11 capítols. Les trames eren bastant lentes i soporíferes, sobretot la d'en Hiro al Japó Feudal. Per no parlar d'alguns dels nous personatges, que eren d'allò més avorrits i a sobre no aportaven res a la sèrie. Ara mateix em ve al cap la Maya. Es passa gairebé tota la temporada plorant, cridant, suant com un porc i xorrejant xapapote pels ulls. Quin personatge més desagradable...
De fet, crec que vaig continuar veient la sèrie perquè em feia gràcia veure com se les apanyava en Sylar sense els seus poders, sino potser m'hauria esperat a veure-la per la tele.
Però al setembre del 2008 es va estrenar la tercera temporada i, amb això, van tornar les esperances. Tot i que ha tingut alguns capítols fluixets, trobo que supera de bon tros l'anterior. De totes maneres no em va acabar d'agradar el gir que li van donar a alguns dels personatges, com ara en Mohinder, la Claire o en Nathan.
En Mohinder (també anomenat Mohonder), va passar de ser un científic brillant a un científic boig obsessionat amb el seu nou poder que, al contrari del que tots ens havíem imaginat després de llegir algun que altre spoiler, no era el de llançar teranyines pels canells i pujar-se per les parets, en plan Spiderman.
El Volum 4: Fugitives va començar amb el capítol 3x14 - A Clear and Present Danger, i la veritat és que m'està agradant molt, potser fins i tot més que el Volum 3.
Com deia al principi, en Bryan Fuller, guionista de la major part dels capítols de la primera temporada, ha tornat a Herois per intentar reconduir la sèrie i tornar-la a portar pel bon camí.
Ja feia temps que s'havia anunciat el seu retorn pel capítol 3x20 - Cold Snap, que es va emetre ahir dilluns, i la veritat és que, després de veure'l, torno a tenir ganes d'entrar als fòrums per comentar els capítols i llegir les teories i les cabòries dels fans.
Així que, per últim, només em queda dir una cosa: Chapó per al senyor Fuller!
Primer de tot faré una mica d'història. Començo, doncs: *s'escura el coll*
Tot va començar a principis de maig del 2007. Havia sentit a parlar d'Herois, i sobretot n'havia llegit molt bones crítiques, així que quan TV3 va anunciar que l'estrenava, no m'ho vaig pensar dues vegades. Bé, a part de tot això hi havia una altra raó per la qual volia veure-la, i és que un dels seus protagonistes estava interpretat per en Milo Ventimiglia, conegut anteriorment com a Jess, l'ex-novio gamberret (i, tot s'ha de dir, força mono) de la Rory, de Las Chicas Gilmore.
Des del primer capítol em va semblar una sèrie collonuda, amb un argument bastant bo i uns personatges aparentment senzills però força interessants, i em va agradar tant que m'hi vaig enganxar de seguida. Durant gairebé tota la primera temporada el meu personatge preferit havia estat en Peter Petrelli, però va ser a partir del capítol 1x22 - Landslide, que vaig canviar d'idea. Només una paraula: Boom! Sabeu de qui parlo?
 |
I va ser a partir de la segona temporada que vaig començar a seguir-la a ritme dels EUA. La veritat és que mai m'havia enganxat tant a una sèrie com per descarregar-me els capítols i veure'ls abans de la seva emissió aquí.
I sí, la segona temporada va ser una mica... com ho diria... lamentable. Començant per la durada que, per culpa de la punyetera vaga de guionistes, ens vam haver de conformar amb només 11 capítols. Les trames eren bastant lentes i soporíferes, sobretot la d'en Hiro al Japó Feudal. Per no parlar d'alguns dels nous personatges, que eren d'allò més avorrits i a sobre no aportaven res a la sèrie. Ara mateix em ve al cap la Maya. Es passa gairebé tota la temporada plorant, cridant, suant com un porc i xorrejant xapapote pels ulls. Quin personatge més desagradable...
De fet, crec que vaig continuar veient la sèrie perquè em feia gràcia veure com se les apanyava en Sylar sense els seus poders, sino potser m'hauria esperat a veure-la per la tele.
Però al setembre del 2008 es va estrenar la tercera temporada i, amb això, van tornar les esperances. Tot i que ha tingut alguns capítols fluixets, trobo que supera de bon tros l'anterior. De totes maneres no em va acabar d'agradar el gir que li van donar a alguns dels personatges, com ara en Mohinder, la Claire o en Nathan.
En Mohinder (també anomenat Mohonder), va passar de ser un científic brillant a un científic boig obsessionat amb el seu nou poder que, al contrari del que tots ens havíem imaginat després de llegir algun que altre spoiler, no era el de llançar teranyines pels canells i pujar-se per les parets, en plan Spiderman.
El Volum 4: Fugitives va començar amb el capítol 3x14 - A Clear and Present Danger, i la veritat és que m'està agradant molt, potser fins i tot més que el Volum 3.
Com deia al principi, en Bryan Fuller, guionista de la major part dels capítols de la primera temporada, ha tornat a Herois per intentar reconduir la sèrie i tornar-la a portar pel bon camí.
Ja feia temps que s'havia anunciat el seu retorn pel capítol 3x20 - Cold Snap, que es va emetre ahir dilluns, i la veritat és que, després de veure'l, torno a tenir ganes d'entrar als fòrums per comentar els capítols i llegir les teories i les cabòries dels fans.
Així que, per últim, només em queda dir una cosa: Chapó per al senyor Fuller!
dilluns, 23 de març del 2009
Més fotos!
Ui! Ara que hi penso, fa molt de temps que no penjo cap foto! De fet, des que vaig acabar el curs de fotografia, que no n'he fet gaires. Vaig decidir comprar-me una réflex perquè el meu germà no em mirés malament cada vegada que agafava la seva, i des de llavors que gairebé ni l'he tocat... i d'això ja fa 3 o 4 mesos...
Però ara que arriba el bon temps i la calor, i aprofitant que encara no hi ha gent a la platja, un dia d'aquests baixaré i fotografiaré tot el que trobi: petxines, pedretes, les onades, la silueta de la ciutat de Barcelona, el sol, l'horitzó, la compresa flotant a l'aigua... sí, perquè totes les platges tenen una compresa flotant... que tu vas nedant tan tranquil i de sobte hi ha una cosa que et frega el braç dret. És una bossa del Carrefour? Noooooo!
Total... que, fins que no arribi l'esperat dia, us deixo amb una altra tanda de fotos de les que tinc al meu compte de Flickr. Les 4 primeres les vaig fer fa poc. La idea no és meva, l'he tret d'Internet. He vist moltes fotos d'aquest estil, i com que m'agrada, he decidit fer la meva pròpia versió.
Ah, per cert... el senyor pelut que surt a la penúltima foto és el meu estimat Floquet :)
Però ara que arriba el bon temps i la calor, i aprofitant que encara no hi ha gent a la platja, un dia d'aquests baixaré i fotografiaré tot el que trobi: petxines, pedretes, les onades, la silueta de la ciutat de Barcelona, el sol, l'horitzó, la compresa flotant a l'aigua... sí, perquè totes les platges tenen una compresa flotant... que tu vas nedant tan tranquil i de sobte hi ha una cosa que et frega el braç dret. És una bossa del Carrefour? Noooooo!
Total... que, fins que no arribi l'esperat dia, us deixo amb una altra tanda de fotos de les que tinc al meu compte de Flickr. Les 4 primeres les vaig fer fa poc. La idea no és meva, l'he tret d'Internet. He vist moltes fotos d'aquest estil, i com que m'agrada, he decidit fer la meva pròpia versió.
Ah, per cert... el senyor pelut que surt a la penúltima foto és el meu estimat Floquet :)
dissabte, 14 de març del 2009
El meu primer disc
El meu primer disc... de conya, evidentment! Amb prou feines sé tocar The Final Countdown amb el teclat Casio que tenim a casa...
Doncs bé, aquesta idea l'he trobat al blog de l'Eudiza. És un joc en el que es tracta de crear la teva pròpia portada de disc. Com que m'ha fet gràcia, n'he fet unes quantes, i la veritat és que poden sortir coses sorprenents, com aquesta:
1. Vés a la Wikipedia i click a Random o ves a en.wikipedia.org/wiki/Special:Random
El títol del primer article random de wikipedia és el nom del teu grup.
2. Ves a Random Quotations o click a www.quotationspage.com/random.php3
Les últimes 3, 4 o 5 paraules de l'última cita de la pàgina és el títol del disc.
3. Ves a Flickr i click a explore the last seven days o click a www.flickr.com/explore/interesting/7days
La tercera fotografia, sigui quina sigui, és la portada del disc.
4. Utilitza Photoshop, Paint o el programa de retoc digital que sigui per fer el muntatge.
Doncs bé, aquesta idea l'he trobat al blog de l'Eudiza. És un joc en el que es tracta de crear la teva pròpia portada de disc. Com que m'ha fet gràcia, n'he fet unes quantes, i la veritat és que poden sortir coses sorprenents, com aquesta:
 |
1. Vés a la Wikipedia i click a Random o ves a en.wikipedia.org/wiki/Special:Random
El títol del primer article random de wikipedia és el nom del teu grup.
2. Ves a Random Quotations o click a www.quotationspage.com/random.php3
Les últimes 3, 4 o 5 paraules de l'última cita de la pàgina és el títol del disc.
3. Ves a Flickr i click a explore the last seven days o click a www.flickr.com/explore/interesting/7days
La tercera fotografia, sigui quina sigui, és la portada del disc.
4. Utilitza Photoshop, Paint o el programa de retoc digital que sigui per fer el muntatge.
dijous, 12 de març del 2009
El queixal del seny
Avui, mentre dinava, m'he donat compte d'una cosa espantosa: M'està sortint el primer queixal del seny!
Per què? Per què a mi? Si ni tan sols vull tenir-ne, de seny!
Però el mal parit està allà, traient la punteta, aguaitant i enfotent-se'n de mi:
Però com coi em volien treure els queixals si ni tan sols m'havien sortit, encara? Llavors em van dir que es tractava d'una petita cirurgia, només m'havien de fer una "finestreta" a la geniva (i quan diuen "finestreta" no estan fent cap metàfora) per treure'm els queixals abans que estiguéssin formats del tot i arrelats.
El que em volien fer no era cap cirurgia!! Era la matança del porc!! (en aquest cas, "porc" sí que és una metàfora). Volien foradar-me la geniva i arrencar-me els 4 queixals de quajo! Així que els vaig dir queanéssin a casa la sogra a destrossar-li la boca de moment, continuaria portant les retencions a les nits. El cas és que ara començo a estar una mica acollonida... I si és veritat que se'm comencen a moure totes les dents i acabo com el Ronaldinho? I si finalment m'han d'acabar treient el queixal?
I és que no hi ha res més terrorífic que la següent frase:
I és que, abans de començar, et diuen:
Però la cosa no acaba aquí, noooo... Mentre tu estas patint com mai, amb la boca desencaixada, les mans agafades als reposabraços i suant com un porc, al molt sàdic no se li acut cap altra cosa que posar-se a parlar de les seves vacances:
Jo per mi que estan esperant a que se'm faci una càries tan grossa que no hi hagi més remei que arrencar, així podran divertir-se practicant el seu hobby preferit, i de passada, embutxacar-se uns quants dinerons.
Per què? Per què a mi? Si ni tan sols vull tenir-ne, de seny!
Però el mal parit està allà, traient la punteta, aguaitant i enfotent-se'n de mi:
Muahahaha! Lamentaràs molt no haver fet cas a la teva dentista quan tocava!Perquè fa temps, després d'haver estat 2 anys portant ortodòncia, em van dir que tenia la mandíbula molt petita i que els queixals del seny no tindrien prou espai per sortir, que me'ls hauria de treure abans no fos massa tard, perquè sino tota la dentadura se'm desplaçaria i, per tant, no hauria servit de res haver portat ferros.
Però com coi em volien treure els queixals si ni tan sols m'havien sortit, encara? Llavors em van dir que es tractava d'una petita cirurgia, només m'havien de fer una "finestreta" a la geniva (i quan diuen "finestreta" no estan fent cap metàfora) per treure'm els queixals abans que estiguéssin formats del tot i arrelats.
El que em volien fer no era cap cirurgia!! Era la matança del porc!! (en aquest cas, "porc" sí que és una metàfora). Volien foradar-me la geniva i arrencar-me els 4 queixals de quajo! Així que els vaig dir que
I és que no hi ha res més terrorífic que la següent frase:
A veure, obre la boqueta...I tu, l'obres tot el que pots... Però el dentista no en té prou, i continua:
Una miqueta més... una miqueta més... si no l'obres, no puc veure-hi bé!Que llavors tens ganes de dir-li:
Com vols que obri tant la boca? No recordes que tinc la mandíbula petita?Però no pots... Perquè, per si no fos prou incòmode estar ajegut en aquella cadira gairebé de cap per avall mentre t'enfoquen la cara amb un llum (que no saps si et faran un empastament o t'abduïran), el dentista fa servir la teva boca de porta-estris per deixar tots els aparells: primer el ganxo, després el mirallet, ara l'espirador, el trepant, la lijadora... i això sense comptar els 7 o 8 dits que també tens fotuts allà dins (els seus i els de l'ajudant).
I és que, abans de començar, et diuen:
Si et faig mal o vols que pari, aixeca la ma...Però tots sabem que això només ho diuen per quedar bé i perquè et tranquilitzis. Una vegada comencen amb la massacre, ja no paren. Un dia que m'estaven fent un empastament, tant de burxar, tant de burxar, hi havia moments en els que realment em feia mal. Doncs ja podia aixecar el dit, la ma o fer ganyotes de dolor, que el tio no parava. Fins i tot em va semblar veure-li una brillantor especial als ulls.
Però la cosa no acaba aquí, noooo... Mentre tu estas patint com mai, amb la boca desencaixada, les mans agafades als reposabraços i suant com un porc, al molt sàdic no se li acut cap altra cosa que posar-se a parlar de les seves vacances:
Mira, un parell o tres d'empastaments més i ja tindré feta la guardiola per anar-me'n a Mallorca 15 dies. Llàstima que el señor Martínez, el que li hem de col·locar les fundes no tingui visita fins al mes que ve, sino m'hi quedava 15 dies més.Total! Que d'aquí poc em tocarà anar de visita al dentista per fer-me la revisió de les retencions, i cada vegada que hi he d'anar, m'acolloneixo perquè penso que em trobaran alguna cosa: una càries, un elefant amb paperes... Però ja fa anys que hi vaig i mai em troben res, i no ho sé, ho trobo una mica estrany... Però si em respatllo les dents fatal!
Jo per mi que estan esperant a que se'm faci una càries tan grossa que no hi hagi més remei que arrencar, així podran divertir-se practicant el seu hobby preferit, i de passada, embutxacar-se uns quants dinerons.
diumenge, 8 de març del 2009
I <3 Wacom
Ja la tinc!! És tan bufona!!
Després de passejar-me per tota la botiga unes 3 vegades buscant les tabletes com una idiota, resulta que estaven a la secció de perifèrics, amb els teclats i els ratolins.
Hi havien dos models diferents. De fet, n'hi havien tres, però el que valia 200 € vaig fer com si no existís. Total, que estava entre la Bamboo One, de 50 €, i la Bamboo Fun Small, de 100 €. Totes dues tenen més o menys les mateixes prestacions, tret que aquesta última és una mica més gran i a la part superior de la tableta hi ha 5 botons personalitzables, a més de venir amb el software Photoshop Elements, paper de ceba per poder calcar i un parell de recanvis pel pen.
Però de totes maneres volia preguntar a un dels dependents de per allà, a veure quina em recomanava i l'únic que em va saber dir és:
Total, que aquell pàjaru estava més perdut que jo, així que em vaig quedar la que tenia pensada comprar des del principi, la Bamboo One, que és petitona, mona, senzilla i per principians és la millor.
I per acabar, només em queda dir una cosa:
 |
Després de passejar-me per tota la botiga unes 3 vegades buscant les tabletes com una idiota, resulta que estaven a la secció de perifèrics, amb els teclats i els ratolins.
Hi havien dos models diferents. De fet, n'hi havien tres, però el que valia 200 € vaig fer com si no existís. Total, que estava entre la Bamboo One, de 50 €, i la Bamboo Fun Small, de 100 €. Totes dues tenen més o menys les mateixes prestacions, tret que aquesta última és una mica més gran i a la part superior de la tableta hi ha 5 botons personalitzables, a més de venir amb el software Photoshop Elements, paper de ceba per poder calcar i un parell de recanvis pel pen.
Però de totes maneres volia preguntar a un dels dependents de per allà, a veure quina em recomanava i l'únic que em va saber dir és:
Bueno.... la Bamboo Fun té més prestacions... I també té... com es diu allò? .... ai, ara no em surt... que quan fas una línia.... a veure com t'ho dic, això, ara... Que fa les línies més definides...O alguna cosa així... de fet, vaig parar de prestar-li atenció quan portava 10 minuts esperant a que li sortís alguna cosa coherent...
Total, que aquell pàjaru estava més perdut que jo, així que em vaig quedar la que tenia pensada comprar des del principi, la Bamboo One, que és petitona, mona, senzilla i per principians és la millor.
I per acabar, només em queda dir una cosa:
 |
dijous, 5 de març del 2009
X-(
Saps el que és caure per les escales d'una manera tan idiota com és anar rebotant el teu cul esglaó rere esglaó com si fossis una punyetera pilota? Doncs jo sí!
I tot per culpa de la pluja!
Hòstia, ja!!
I tot per culpa de la pluja!
Hòstia, ja!!
dilluns, 2 de març del 2009
Anant amb tren...
Aquest matí he anat a fer uns encàrrecs a Mataró i, durant el trajecte amb tren, per megafonia han avisat que Renfe està realitzant una Campanya de Control de Bitllets o, el que és el mateix, una Campanya de Tocada de Pebrots.
Ho han anunciat per megafonia, a l'estació i després dues vegades dins del tren. M'ha fet gràcia la última frase, que deia així:
Ho han anunciat per megafonia, a l'estació i després dues vegades dins del tren. M'ha fet gràcia la última frase, que deia així:
Per la vostra comoditat, recomanem que tingueu el bitllet a mà. Gràcies.Però és curiós, perquè m'ha semblat que en el fons estava dient:
Per la vostra seguretat, recomanem que feu el refotut favor de comprar el bitllet i sobretot de passar-lo pel torn, sino voleu que us caigui el pèl i que els nostres guàrdies de seguretat acompanyats de 3 pastors alemanys us humiliïn davant de tots els passatgers del tren. Gràcies.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)