Herois 3x20 - Cold Snap

No sé si serà psicològic o què, però la veritat és que es nota i molt la tornada d'en Bryan Fuller.

Ja des del principi del capítol notes que alguna cosa ha canviat, i és que l'escena on en Danko s'afaita em recorda a l'entradeta de Dexter, una altra de les meves sèries preferides. Aquells moviments de càmera i el pla detall de la barba i la maquineta d'afeitar...

Segons després, l'escena d'en Doyle penjat com un pernil, igual que una de les seves titelles, m'ha posat els pèls de punta... Tot i així, s'ha de reconèixer que en Sylar s'ho ha currat. No només li ha ofert en Doyle en safata de plata sino que, a sobre, s'ha recreat muntant-li un teatret, amb targeta de felicitació i tot!

Aquesta vegada, la trama d'en Hiro i l'Ando no m'ha semblat tan avorrida com les que porten protagonitzant durant tota la tercera temporada però, tot i així aquests dos ja em cansen i molt... i és que, a sobre, ara han de tenir cura del nadó d'en Matt que, com no, també té un poder...

Últimament les escenes de Hiro eren matadores, tant que em donaven ganes de donar-li un parell d'hòsties... però en aquest capítol he de reconèixer que m'ha fet somriure unes quantes vegades... sobretot en l'escena dels peluixos, una clara picada d'ullet a E.T.

Sobre en Micah... la veritat és que no ha estat cap sorpresa, ja que hi ha molta gent que apostava que ell era en Rebel. Però tot i així m'ha agradat el seu retorn, tenia ganes de tornar a veure'l! Per cert, us heu fixat en com li ha canviat la veu?

L'escena més bonica, sens dubte, ha estat la d'en Matt i la Daphne. Jo, al principi m'estava quedant amb cara de Poker, perquè no sabia què estava passant... I mentre estava donant-li voltes al cap pensant com collons havia arribat en Matt tan ràpid a París, va i se'm posa a volar!

Però la Daphne s'ha adonat compte més ràpid que jo, i quan he vist que tot havia estat una il·lusió creada per en Matt perquè ella no patís... ufff... gairebé ploro... M'ha fet molta llàstima que morís, la veritat...

I l'escena final, IN-CRE-Ï-BLE! No m'hauria imaginat mai que la Tracy acabaria amb la seva pròpia vida d'aquesta manera, convertint l'aparcament en un Ice Bar i congelant a tot el que estigués allà dins per salvar en Micah.... buah! Se m'han posat els pèls de punta! De totes maneres, aquella picada d'ullet demostra clarament que no està morta, així que, tindrem Tracy per estona!

Per cert... En Danko és un fill de &%$#!@, però mola!

Sens dubte... dels millors capítols d'aquesta temporada!!

Herois

Coincidint amb el retorn d'en Bryan Fuller com a guionista d'Herois, em decideixo a inaugurar una nova secció dedicada a la sèrie, per comentar els capítols, parlar sobre els actors i les actrius, estar al dia de les últimes notícies i spoilers... Poca feina? Si, segurament. Però, què voleu? Estic a l'atur!

Primer de tot faré una mica d'història. Començo, doncs: *s'escura el coll*

Tot va començar a principis de maig del 2007. Havia sentit a parlar d'Herois, i sobretot n'havia llegit molt bones crítiques, així que quan TV3 va anunciar que l'estrenava, no m'ho vaig pensar dues vegades. Bé, a part de tot això hi havia una altra raó per la qual volia veure-la, i és que un dels seus protagonistes estava interpretat per en Milo Ventimiglia, conegut anteriorment com a Jess, l'ex-novio gamberret (i, tot s'ha de dir, força mono) de la Rory, de Las Chicas Gilmore.

Des del primer capítol em va semblar una sèrie collonuda, amb un argument bastant bo i uns personatges aparentment senzills però força interessants, i em va agradar tant que m'hi vaig enganxar de seguida. Durant gairebé tota la primera temporada el meu personatge preferit havia estat en Peter Petrelli, però va ser a partir del capítol 1x22 - Landslide, que vaig canviar d'idea. Només una paraula: Boom! Sabeu de qui parlo?

Aquesta escena d'en Sylar, en el que se'l veu en el terrat d'un edifici, contemplant la ciutat de NY mentre juga amb els poders radioactius que acaba d'aconseguir, em va deixar, literalment, amb la boca oberta. Per mi, és un dels millors cliffhangers d'Herois, sens dubte.

I va ser a partir de la segona temporada que vaig començar a seguir-la a ritme dels EUA. La veritat és que mai m'havia enganxat tant a una sèrie com per descarregar-me els capítols i veure'ls abans de la seva emissió aquí.

I sí, la segona temporada va ser una mica... com ho diria... lamentable. Començant per la durada que, per culpa de la punyetera vaga de guionistes, ens vam haver de conformar amb només 11 capítols. Les trames eren bastant lentes i soporíferes, sobretot la d'en Hiro al Japó Feudal. Per no parlar d'alguns dels nous personatges, que eren d'allò més avorrits i a sobre no aportaven res a la sèrie. Ara mateix em ve al cap la Maya. Es passa gairebé tota la temporada plorant, cridant, suant com un porc i xorrejant xapapote pels ulls. Quin personatge més desagradable...

De fet, crec que vaig continuar veient la sèrie perquè em feia gràcia veure com se les apanyava en Sylar sense els seus poders, sino potser m'hauria esperat a veure-la per la tele.

Però al setembre del 2008 es va estrenar la tercera temporada i, amb això, van tornar les esperances. Tot i que ha tingut alguns capítols fluixets, trobo que supera de bon tros l'anterior. De totes maneres no em va acabar d'agradar el gir que li van donar a alguns dels personatges, com ara en Mohinder, la Claire o en Nathan.

En Mohinder (també anomenat Mohonder), va passar de ser un científic brillant a un científic boig obsessionat amb el seu nou poder que, al contrari del que tots ens havíem imaginat després de llegir algun que altre spoiler, no era el de llançar teranyines pels canells i pujar-se per les parets, en plan Spiderman.

El Volum 4: Fugitives va començar amb el capítol 3x14 - A Clear and Present Danger, i la veritat és que m'està agradant molt, potser fins i tot més que el Volum 3.

Com deia al principi, en Bryan Fuller, guionista de la major part dels capítols de la primera temporada, ha tornat a Herois per intentar reconduir la sèrie i tornar-la a portar pel bon camí.

Ja feia temps que s'havia anunciat el seu retorn pel capítol 3x20 - Cold Snap, que es va emetre ahir dilluns, i la veritat és que, després de veure'l, torno a tenir ganes d'entrar als fòrums per comentar els capítols i llegir les teories i les cabòries dels fans.

Així que, per últim, només em queda dir una cosa: Chapó per al senyor Fuller!