dijous, 2 d’abril de 2009

Efectes Secundaris de veure Herois

Perquè és tanta la devoció que tenim els fans per aquesta sèrie (i, qui diu devoció, hi ha qui dirà poca feina), que no podem evitar fer o dir coses tan freaks com aquestes:

Quan acabo de fer alguna cosa i em surt bé
salto amb el clàssic Yata! d'en Hiro... Bé, de fet, ja ho deia abans de veure Herois com a forma abreviada de Ja està!, així que, tècnicament no compta com a efecte secundari. És més! Tècnicament, són els guionistes que han copiat la meva frase! Els denunciaré per plagi!

De tant en tant li deia Sr. Muggles al meu gosset Floc, encara que no sé com no em clavava una mosegada, amb lu lletjot que és, el pobre... El Sr. Muggles, no el meu gos...

A vegades, quan pujo al terrat de casa em fa un yuyu que t'hi cagues mirar a baix, però tot i així em venen ganes de saltar al buit, com en Peter, i a veure què passa... evidentment, no ho he provat mai, sino, no estaria escrivint aquestes línies.

Un altre dia anava caminant pel carrer quan em vaig creuar amb un tio que portava una samarreta de The Ramones, i és que no vaig poder evitar esclatar a riure (sí, davant seu!). Però és que 10 minuts més tard em vaig trobar un escarabat tirat per terra de panxa enlaire. I vaig pensar: serà una senyal? Sí, segurament una senyal que passejo per llocs una mica guarros...

I el pitjor... un dia gairebé em carrego a un pobre ciclista perquè, segons ell havia de mirar abans de creuar el carrer... X-(. Doncs bé, just en el moment en el que m'anava a atropellar, es va clavar una morrada contra el terra que una mica més i s'obre el cap... i vaig pensar: Hosti! Hauré estat jo?. Si és que tanta escena d'en Sylar bolcant furgonetes no pot ser bo...

I per últim, fa com un parell o tres de mesos, l'autobús que agafava a les tardes, es va saltar la meva parada diverses vegades, tot i estant gairebé al mig de la carretera i amb la mà aixecada... Així que vaig pensar que potser estava desenvolupant el poder de la invisibilitat.

Segurament qui no hagi vist Herois en sa vida, no tindrà punyetera idea del que parlo, però el que també sigui un fan de la sèrie, m'entendrà perfectament.

Així que, ja veieu, això d'estar enganxat a les sèries és més xungo del que sembla... una comença jugant a la loteria amb els números 4, 8, 15, 16, 23 i 42, i acaba tenint desitjos irrefrenables d'esquarterar algú i llançar el seu cadàver al mar...

Ah, no, espera! Això últim ja he tingut ganes de fer-ho alguna vegada...

4 comentaris:

  1. Hola :D

    si sigues la serie 'Héroes' tengo un blog dedicado a ella,aqui te dejo el enlace ok? :)

    http://heroesblogserie.blogspot.com

    ResponElimina
  2. òstia, només he vist la 1ª temporada de Herois, però ja sé què vols dir :p si vols et puc proposar algunes sèries ^^ "How I Met Your Mother" per anar fent boca (una espècie de Friends); "The Big Bang Theory" (jo em parteixo); "True Blood" pels amants dels vampirs i veig que també segueixes "Lost". Jo encara he de veure la S3, S4 i S5, és a dir, que em queda sèrie per a rato.

    PD: no era un concert. Era una sessió de Drum and Bass a Amsterdam, aquest dilluns. En un concert, a 1€ la birra, no et quedes mai sec :p però a 4€ la birra a Amsterdam, sí. Que som catalans, cony! xD vaig escriure el text apressuradament i està per acabar, aviam quan trobo una mica de temps.

    ResponElimina
  3. ¿A quién querias descuartizar? No te preocupes boja, no eres invisibble, por lo menos para los que te conocen... al contrario, dejas huella,eres una tia de lo más original. Te echo de menos.

    ResponElimina
  4. Jo també dic yatta, em vaig comprar una samarreta dels Ramones en honor a Sylar i quan el comandament a distància està lluny intento fer-lo apropar amb telekinesi (sense èxit).

    He jugat al Euromillones amb els números de Lost. Sobre les ganes d'esquarterar... bé, com tothom, no?XD

    ResponElimina