Per on anàvem? Ah, sí! Doncs bé, després d'estar dos anys a l'atur, un bon dia de juliol em van trucar. No una, ni dues vegades, no. Tres! O sigui... en dos punyeterus anys ningú es va dignar a trucar-me, i en menys de dues setmanes se'm van presentar tres ofertes de feina! Manda huevos! O, en català, mana ous!
Recordo que la primera trucada va ser de l'Ajuntament d'un poble proper al meu. S'havia posat en marxa un nou Pla d'Ocupació, i s'estaven posant en contacte amb tots elspringats aturats per fer-los una prova i una entrevista. A mi em van seleccionar per a la categoria de programadora. No hi tenia res a perdre, així que em vaig presentar a la prova, que era al cap de dos dies a les 4 de la tarda.
No podia ser a les 9 del matí, noooo. Havien de fer la prova a les 4 de la tarda, amb el dinar a la gola i a l'hora de la novel·la (que per aquelles dates ja no la feien, però continua sent L'Hora de la Novel·la). Mitja hora caminant sota el sol abrasador del mes de juliol, i per un carrer que, no és que fés pujada... És que una mica més i he d'agafar el piolet i els grampons com en Jesús Calleja per poder arribar a dalt de tot.
Total, que vaig arribar esbufegant (per aquell entonses encara no anava al gimnàs) i suant com una truja. Quan ja hi vam ser tots (deviem ser uns 30 aspirants en total, i jo era l'única noia... Ah, no, espera, hi havia una súper-divina-osea-de-la-muerte, que se les va pirar a mitja prova dient que eso no era pa'ella).
Al cap d'un parell de dies em van tornar a trucar per a fer l'entrevista. Les entrevistadores eren dues noies, una era simpàtica i l'altra... bé, diguem que aquell dia no havia tingut el seu moment All Bran. Tot anava molt bé fins que la simpàtica em va fer una pregunta pràctica. Ho sabia perfectament, però en aquell moment em vaig quedar com la Belén Esteban quan li pregunten la taula de multiplicar: em vaig bloquejar i vaig començar a desbarrar.
Però abans de cagar-la més vaig parar i vaig tornar a començar des del principi, amb la conseqüent cara de paciència de la senyora All Bran.
Després em van parlar de l'horari. Em van dir que segurament seria de 9 a 14, i em van preguntar si hi tenia cap inconvenient. Els vaig dir que m'havia matriculat per fer un Cicle Formatiu de Disseny Gràfic i que em coincidia amb l'horari, i que m'aniria millor que fós per la tarda. La senyora All Bran em va mirar amb més cara de fàstic que mai i em va preguntar:
Dilluns de la setmana següent em van tornar a trucar. Aquesta vegada era de l'Ajuntament de Premià de Mar, on visc. També estaven organitzant un Pla d'Ocupació i havien de contractar gairebé 50 persones. Havien contactat amb mi per a que cobrís també un lloc de Programadora. Tenia una entrevista el dia següent, i la veritat és que em va anar força bé.
Això sí, els propers dies me'ls vaig passar fatal. No és que volgués anar de sobrada però, i si em seleccionaven en els dos llocs? No sabria pas quin triar! Per sort només vaig haver d'esperar fins divendres (just quan sortien els altres resultats). Arriben a trigar una mica més i aquella perturbació hauria acabat amb mi.
I per fi va arribar divendres. Em van dir que els resultats sortirien a través del web, així que em vaig passar tot el matí davant de la pantalla de l'ordinador, amb els ulls injectats en sang, espuma a la boca i donant-li a F5 cada 10 minuts. Sí, F5 és el mateix que Actualitzar.
I així em vaig passar fins al migdia. A punt d'entrar en combustió espontània, vaig obrir el PDF amb el llistat dels seleccionats, i entre els 50 DNIs, estava el meu. Havia aconseguit la feina. Però se'm va quedar la mateixa cara que quan es va acabar LOST.
Per una banda estava contenta, però per l'altra m'estava cagant en tot (i sense necessitat de prendre All Bran). Feia dos anys que estava a l'atur i, veient que no trobava feina d'informàtica, vaig decidir posar-me a estudiar disseny. Encara no feia ni dos mesos que havia superat la Prova d'Accés, i que m'havia matriculat a un centre per estudiar Disseny Gràfic. I ara havia trobat una feina del que havia estat buscant durant mesos, i que coincidia amb els horaris dels estudis. O sigui que havia de triar i ràpid, perquè havíem de començar el 15 de juliol.
Després d'estar tot el cap de setmana donant-hi voltes, vaig decidir acceptar la feina. Una oportunitat així no se'm tornaria a presentar i el curs el podria comenar l'any vinent.
El més bo de tot és que el mateix dilluns em van trucar de l'altre Ajuntament dient-me que m'havien seleccionat. Però ja havia acceptat, i fins i tot havia portat la documentació que necessitaven per preparar-me el contracte, o sigui que els hi vaig haver de dir que no.
Putu Murphy i la seva Llei dels pebrots!!!!!
* Es pren un trankimazin *
Avui fa un mes just que se'm va acabar el contracte, ja que només era per 6 mesos. Però ha sigut mig any molt ben aprofitat. He après molt, he pogut posar en pràctica els coneixements que tenia sobre Access i Visual Basic, i ara el meu currículum ocupa mitja pàgina més!
En part és per això que no he deixat això una mica abandonat. Em passava 5 hores seguides davant de l'ordinador i l'última cosa que volia era passar-m'hi 5 més escrivint collonades al blog.
Però ara he tornat! Tremoleu, maleïts! Muahahahahaha!!!
Recordo que la primera trucada va ser de l'Ajuntament d'un poble proper al meu. S'havia posat en marxa un nou Pla d'Ocupació, i s'estaven posant en contacte amb tots els
No podia ser a les 9 del matí, noooo. Havien de fer la prova a les 4 de la tarda, amb el dinar a la gola i a l'hora de la novel·la (que per aquelles dates ja no la feien, però continua sent L'Hora de la Novel·la). Mitja hora caminant sota el sol abrasador del mes de juliol, i per un carrer que, no és que fés pujada... És que una mica més i he d'agafar el piolet i els grampons com en Jesús Calleja per poder arribar a dalt de tot.
Total, que vaig arribar esbufegant (per aquell entonses encara no anava al gimnàs) i suant com una truja. Quan ja hi vam ser tots (deviem ser uns 30 aspirants en total, i jo era l'única noia... Ah, no, espera, hi havia una súper-divina-osea-de-la-muerte, que se les va pirar a mitja prova dient que eso no era pa'ella).
Al cap d'un parell de dies em van tornar a trucar per a fer l'entrevista. Les entrevistadores eren dues noies, una era simpàtica i l'altra... bé, diguem que aquell dia no havia tingut el seu moment All Bran. Tot anava molt bé fins que la simpàtica em va fer una pregunta pràctica. Ho sabia perfectament, però en aquell moment em vaig quedar com la Belén Esteban quan li pregunten la taula de multiplicar: em vaig bloquejar i vaig començar a desbarrar.
Però abans de cagar-la més vaig parar i vaig tornar a començar des del principi, amb la conseqüent cara de paciència de la senyora All Bran.
Després em van parlar de l'horari. Em van dir que segurament seria de 9 a 14, i em van preguntar si hi tenia cap inconvenient. Els vaig dir que m'havia matriculat per fer un Cicle Formatiu de Disseny Gràfic i que em coincidia amb l'horari, i que m'aniria millor que fós per la tarda. La senyora All Bran em va mirar amb més cara de fàstic que mai i em va preguntar:
O sigui que dónes més prioritat als estudis que a la feina que t'estem oferint?I jo, ni curta ni peresosa, vaig dir:
Pozi.Això va ser un "Zas, en toda la boca". Però la poker face que se li va quedar a l'entrevistadora va ser boníssima!
Dilluns de la setmana següent em van tornar a trucar. Aquesta vegada era de l'Ajuntament de Premià de Mar, on visc. També estaven organitzant un Pla d'Ocupació i havien de contractar gairebé 50 persones. Havien contactat amb mi per a que cobrís també un lloc de Programadora. Tenia una entrevista el dia següent, i la veritat és que em va anar força bé.
Això sí, els propers dies me'ls vaig passar fatal. No és que volgués anar de sobrada però, i si em seleccionaven en els dos llocs? No sabria pas quin triar! Per sort només vaig haver d'esperar fins divendres (just quan sortien els altres resultats). Arriben a trigar una mica més i aquella perturbació hauria acabat amb mi.
I per fi va arribar divendres. Em van dir que els resultats sortirien a través del web, així que em vaig passar tot el matí davant de la pantalla de l'ordinador, amb els ulls injectats en sang, espuma a la boca i donant-li a F5 cada 10 minuts. Sí, F5 és el mateix que Actualitzar.
I així em vaig passar fins al migdia. A punt d'entrar en combustió espontània, vaig obrir el PDF amb el llistat dels seleccionats, i entre els 50 DNIs, estava el meu. Havia aconseguit la feina. Però se'm va quedar la mateixa cara que quan es va acabar LOST.
Per una banda estava contenta, però per l'altra m'estava cagant en tot (i sense necessitat de prendre All Bran). Feia dos anys que estava a l'atur i, veient que no trobava feina d'informàtica, vaig decidir posar-me a estudiar disseny. Encara no feia ni dos mesos que havia superat la Prova d'Accés, i que m'havia matriculat a un centre per estudiar Disseny Gràfic. I ara havia trobat una feina del que havia estat buscant durant mesos, i que coincidia amb els horaris dels estudis. O sigui que havia de triar i ràpid, perquè havíem de començar el 15 de juliol.
Després d'estar tot el cap de setmana donant-hi voltes, vaig decidir acceptar la feina. Una oportunitat així no se'm tornaria a presentar i el curs el podria comenar l'any vinent.
El més bo de tot és que el mateix dilluns em van trucar de l'altre Ajuntament dient-me que m'havien seleccionat. Però ja havia acceptat, i fins i tot havia portat la documentació que necessitaven per preparar-me el contracte, o sigui que els hi vaig haver de dir que no.
Putu Murphy i la seva Llei dels pebrots!!!!!
* Es pren un trankimazin *
Avui fa un mes just que se'm va acabar el contracte, ja que només era per 6 mesos. Però ha sigut mig any molt ben aprofitat. He après molt, he pogut posar en pràctica els coneixements que tenia sobre Access i Visual Basic, i ara el meu currículum ocupa mitja pàgina més!
En part és per això que no he deixat això una mica abandonat. Em passava 5 hores seguides davant de l'ordinador i l'última cosa que volia era passar-m'hi 5 més escrivint collonades al blog.
Però ara he tornat! Tremoleu, maleïts! Muahahahahaha!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada