dimecres, 16 de febrer de 2011

London, here I go again!

Doncs sí.

No feia ni un any que havia anat per primera vegada a Londres i ja hi tornava. De fet AQUÍ teniu l'entrada que vaig publicar explicant la crònica del viatge. Per cert, m'acabo de donar compte que només vaig escriure sobre el primer dia, o sigui que encara em falta tota la resta... Però a hores d'ara, què més dóna? xD

Total, la idea de tornar-hi va ser perquè una amiga meva està vivint allà i ens va convidar a mi i a una altra amiga a passar-hi uns dies.

Vam sortir de l'Aeroport del Prat el divendres 21 de gener i vam tornar el diumenge 23. Ens va tocar sortir de la Terminal 2, la més antiga. Es veu que en aquesta terminal només s'hi han quedat les companyies xungues de baix cost. I la veritat és que es notava una barbaritat: estava buida, gairebé no hi havia ningú pels passadissos i les botigues estaven totes tancades. Ens va tocar recórrer tota la terminal d'una punta a l'altra nosaltres dues soles. Estava desèrtica. Semblava una pel·li de terror. No m'hauria estranyat que en qualsevol moment hagués aparegut un zombie per allà al mig.

Vam arribar a la sala d'espera una hora abans que s'obrissin les portes per embarcar. Suposo que per fer més entretinguda l'espera hi havia un parell o tres de persones fent enquestes. A mi em va tocar un home que em va preguntar sobre l'estat de l'aeroport, i una de les primeres preguntes que em va fer va ser:
Què li han semblat les botigues?
Aquesta és una aproximació de la cara que se'm va quedar després de sentir aquesta estúpida pregunta:


Al contrari que la primera vegada, aquest cop ens va tocar volar amb EasyJet, en comptes de Ryanair. Encara no ens havíem ni enlairat que la meva amiga ja estava amb el coll inhumanament dislocat i dormint com un tronc. Just a mig vol hi va haver turbulències. Està bé una mica d'emoció, però tampoc cal passar-se! Em vaig passar els dos minuts que van durar els tremolors arrapada als reposabraços dels seients com si no hi hagués demà.

Per sort, el pilot va tenir l'amabilitat de dir-nos que acabàvem de travessar una zona de turbulències, però que just relax. Ah, vale, gràcies! Si no arriba a ser pel teu avís, ni me n'hauria adonat! Però la propera vegada avisa abans, perquè vaig estar a punt de sofrir una combustió espontània allà al mig i liar-la ben parda.


Vam aterrar a les 15h a l'Aeroport de Gatwick. Recordo que després de caminar quilometres i quilòmetres a través dels passadissos de l'aeroport, teniem l'esperança que arribariem directament a Londres sense haver d'agafar el Gatwick Express. Però no. Vam haver d'agafar una llançadora fins a la terminal nord, i després el tren fins al centre.

Vam arribar a Victoria sobre les 16h, on la nostra amiga ens esperava, i després vam agafar el metro fins al seu barri, Hornsey, al nord de la ciutat i a uns 20 minuts del centre. Vam donar una volta pel barri i després vam tornar al centre, a veure Picadilly Circus i Trafalgar Square.



Típica foto guiri, a Picadilly Circus.

Per sopar vam anar a China Town. Ens va agradar tant l'última vegada que hi vam anar, que vam decidir tornar-hi. El menjar que et serveixen no té res a veure amb els restaurants xinesos rotllo "La Muralla Feliz" que corren per aquí. Res de pollo con almendras, serdo agridulse, ternera con bambú i pan de gambas ranci.



Davant del restaurant on vam sopar, amb els típics ànecs penjats dels ous, que després ens vam menjar. Entranyable.


En acabat de sopar, estavem tan cansades que en comptes de sortir a prendre una copa, ens en vam anar a dormir, com les iaietes. A més, a l'endemà ens haviem d'aixecar d'hora perquè una altra amiga s'havia ofert a portar-nos amb cotxe a les afores de Londres. Ella viu a Richmond i ens haviem de trobar allà. Richmond està a l'altra punta de la ciutat, i teniem una hora de trajecte en metro.




A l'endemà a les 7 ja estavem en peu. La meva amiga va tenir el gust de conèixer un dels altres llogaters de la casa, un petit escarabat de cuina que pululava pel lavabo d'1m² que teníem al costat de l'habitació. Quan hi vaig anar jo, tota il·lusionada per coneixe'l, ja no hi era. Vaig asseure el cul a la tassa intentant no imaginar-me on estaria pululant en aquell moment.

Vam baixar a la cuina a fer-nos l'esmorzar (un entrepà de Bimbo amb pernil dolç i formatge i un capuccino de sobre), i a les 9 vam sortir de casa camí del metro. A les 10h estavem davant de l'estació de tren de Richmond esperant a que l'amiga ens vingués a recollir amb cotxe. Just en aquell moment va començar a ploure. Perfecte!

Vam decidir anar fins a Windsor. En tres quarts d'hora hi vam arribar, vam aparcar el cotxe en un dels molts parkings que hi havia (no gaire barats, per cert) i vam sortir a recórrer tot el perímetre del castell. En aquell interval de temps va aparèixer el sol i es va ennuvolar per tornar a ploure unes dues o tres vegades. Sí, el temps de Londres està com una p*** cabra.

Abans, però, vam entrar a una cafeteria a prendre un cafè de veritat, ja que totes portàvem una cara de zombies que no ens l'aguantàvem. Després vam anar cap al centre comercial. Em va recordar molt a La Roca Village. Ple de botigues de marca i bastant osea, tot disposat de manera com si fos un petit poble. Molt xulo!




Castell de Windsor

Cap a les 14h vam anar a dinar i després vam agafar el cotxe per tornar. L'amiga ens va tornar a deixar a Richmond i des d'allà vam agafar el metro fins al centre, aquesta vegada per veure Oxford Street. És com un carrer Pelayo, però a lu bèstia. Vam recórrer el carrer de dalt a baix fins l'hora de sopar, on vam tornar a China Town. Aquesta vegada ens vam demanar un bol de fideus amb tropezons cadascuna, que no ens vam poder acabar perquè allò no era un bol, era una enciamera. En acabar, tampoc teníem ganes de sortir de festa, així que a les 12 de la nit vam córrer a agafar l'últim metro per tornar a casa.



El diumenge també ens vam aixecar d'hora. L'últim dia tocava visitar Camden Town. Vam agafar el bus (una vegada que n'agafem un a Londres i va resultar ser un bus normal i corrent, res dels típics busos anglesos vermells de dos pisos.) A més, com si no n'hi hagués prou en viatjar durant mitja hora a través de carrers plens de sots, l'autobuseru conduïa com el cul. Que vaig estar a punt de posar-me jo al volant i tot. L'únic cotxe que he conduït ha sigut amb el GTA, però no hauria sigut res comparat amb les frenades que fotia aquell animal!

* Es pren un trankimazin *

Vam arribar a les 10 del matí i vam estar un parell d'hores passejant pel mercat, però jo m'hi hauria estat tot el dia. Vam recórrer el carrer principal i després ens vam desviar cap a Camden Stables, la part més gran del mercat que va ser construïda sobre els antics estables.



A la vora del riu, a Camden Town



Devorada per un ferotge lleó, a Camden Town.

Després d'acabar de veure els estables i de que la meva amiga sucumbís a la temptació i es comprés unes botes a una de les moltes sabateries del carrer principal, ens vam dirigir a la parada del bus per tornar a casa a recollir les maletes i marxar cap a l'aeroport.

El nostre vol sortia a les 17h, però volíem anar amb calma i arribar bastant d'hora a l'aeroport per tenir temps de dinar abans d'agafar l'avió. Vam anar al mateix pub-restaurant de l'última vegada, The Flying Horse, si no recordo malament. Jo vaig triar un dels plats típics anglesos: salsitxes amb salsa acompanyades de puré de patata i pèsols. No cal dir que la meitat d'aquelles boletes verdes i fastigoses les vaig deixar, evidentment! Tssss!

El nostre avió va sortir amb una mica de retard, però a les 20h ja havíem aterrat a Girona. El vol de tornada se'm va fer realment curt, més que res perquè aquesta vegada sí que em vaig adormir, tot i les constants interrupcions de la tripulació oferint regals, butlletes de loteria, cigars electrònics i demés collonades similars que no interessen a ningú, per no parlar del soroll perturbador dels motors i de la resta de passatgers menjant com porcs. Però tot i així va ser un vol agradable.

A veure quin serà el nostre proper destí. Suggerències? =)

2 comentaris:

  1. Espectacular! Tens una manera molt divertida d'escriure el blog. És sublim!

    ResponElimina
  2. Et recomano Florència!
    En plan cultural i tal està molt bé, però si vols anar a algun lloc per sortir de festa i tal, esborra Florència del teu mapa logístic. És lamentable.

    Amsterdam també és un bon destí, però és el típic i tòpic dels joves entre 20 i 30 anys ^^'

    I responent a la teva pregunta: Si, els còmics són meus :P
    Igual començo a penjar els retrats que faig :P

    ResponElimina