Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris platja. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris platja. Mostrar tots els missatges

dijous, 15 de juliol del 2010

Partes Platjils II

Prenent el sol tranquil·lament. Família alemanya formada pel papa amb un barret de palla, la mama amb mig pitram fora i la nena de color taronja radioactiu envaeixen perillosament el meu espai vital. Mirada assessina i perturbada per sobre de les ulleres de sol. La família feliç retrocedeix uns metres. No falla mai :)

dimecres, 14 de juliol del 2010

Partes Platjils I

Crema solar: 12 €
Ampolla d'aigua: 0,40 €
Llibre: 7,95 €
El pànic que sents al veure aproximar-se un exèrcit de 50 nens cridant emocionats carregats amb raquetes, pilotes i manguitos, no té preu.

dijous, 27 d’agost del 2009

El nº10

I direu:
El nº10 de què?
Si recordeu, a l'última entrada vaig escriure una parrafada titulada Els 10 Manaments de la Platja. I si no ho recordeu, no passa res, podeu desplaçar-vos pàgina avall i us trobareu amb ella. Sí, ho sé, podria haver posat un enllaç directe perquè hi aneu només fent un clic, però no em dona la gana.

Encara que estiguem a l'estiu i hi hagi gent que s'estigui tot el dia tocant els [CENSURAT], fent tests xorres al Facebook o escrivint parides al blog (que no és el meu cas, REPETEIXO, no és el meu cas), no us agafarà cap rampa al dit per fer rodar la rodeta del mouse o , en el seu defecte, moure la barra de desplaçament. Vagos, que sou una colla de vagos!

Passat aquest moment de calentament mental...

Total, veureu que falta el desè manament, així que el meu germà (sí, el dels calamars farcits), es va posar a escriure una parrafada a tall de conya relacionada amb la platja i me la va enviar com a punt nº10. Bé, de fet no és cap manament, però ho penjo igualment al blog perquè l'escrit és brutal i molt catxondo.

Aquí us el deixo:



Els tios i la platja, per Jordi Valero

La platja, quin lloc tan maco. Sorra blanca, el so de les onades, la brisa marina amb regust a salitre i combustible de vaixell pesquer, i aquella sensació tan agradable de flotabilitat al banyar-se. Un lloc ideal per relaxar-se i fer el burro amb els amics. Pero no, els tios no anem a la platja per gaudir de totes aquestes qualitats.

Ens importa un pepino el bronzejat, lo malament que ens queda el banyador, si el sol apreta i estem a punt de quedar flamejats com un sigaló. Ens és igual si fa més vent que al Cap de Creus, o si a l’aigua hi ha més compreses que al super. I fins i tot ens la porta fluixa si el magnum white ens costa un ull de la cara, un ronyó, i els dos ous.

Només ens interessen les churris. Sempre ens posem a prop de dos churris maques. Sabem que tenim tantes possibilitats de lligar amb elles com de que acabi la construcció de la Sagrada Família, pero així i tot fem veure que no les hem vistes i ens posem a prop d’elles, en un intent patètic de dissimul. Les churris saben que no hem caigut allà per casualitat i o bé poden somriure tímidament entre elles, o posar cara de fàstic com aquell que trepitja una tifarada de gos pudent amb mosques verdes. Si es produeix aquesta última opció cal perdre tota esperança de que alguna de les churris es fixi en els teus michelins i pensi “quin noi més interessant”.

Si per casualitat alguna d’elles, o les dues, es treuen la part de dalt del bikini aprofitem per mirar en el precís instant en què sembla que no tenen posat el radar. Craso error; elles saben que mirem, encara que no ens vegin la boca oberta i la babeta caient com si ens haguéssim pres una caixa de tranquimazin.

Si a més tenen uns pits generosos i el mugró maco, el tema de conversa amb el teu amic de batalles queda reduït a un intercanvi monotemàtic on les marranades van i venen com les onades. Gran moment també quan les churris decideixen fer un bany simbòlic, principalment per veure’ns la cara de babaus mentre tornen a la sorra i dir “mira aquests dos sortits, no paren de mirar…”.

Elles no ho saben (o si…), pero durant la seva incursió marina (on segur que es pixen a l’aigua, igual que nosaltres) les hem repassades de dalt a baix, les hem puntuades, i hem evaluat quina d’elles està més bona (bàsicament per la forma de remenar el culet mentre s’allunya cap al mar).
El moment estrella arriba quan per art de birli-birloque apareixen dos amics seus (dels que es passen tot el dia al gimnàs, no com nosaltres, que som gent culta i mentre no parlem de marranades llegim quelcom) i veiem que les fan riure. No sabem pas què els diuen; segurament alguna subnormalitat garrula, però com que no tenen michelins, elles els riuen totes les gràcies.

Per nosaltres només hi ha mirades tipo trepitjar-tifarada-amb-mos
ques-verdes, encara que llegim Kafka (que tampoc és el cas). Així que uns garrulos de gimnàs amb un quart de neurona (el meu amic i jo encara la conservem sencera) se’ns emporten les churris com el vent que s’endú un gra de sorra. Així és la vida del voyeur playero. Culo veo, culo quiero, y a dos velas me quedo.



I després d'aquest sublim monòleg, només puc fer una cosa:

dijous, 30 de juliol del 2009

Els 10 Manaments De La Platja


ELS 10 MANAMENTS DE LA PLATJA

1. No et pixaràs sobre les roques

Encara que no puguis aguantar-te més i creguis que estàs a punt de rebentar, no et pixis a les roques. Per molt que diguis que t'agrada seure en un pedruscu per contemplar l'horitzó i gaudir de la brisa marina, tots sabem que és mentida i el que estàs fent és dissimular perquè no es noti el que fas.

2. No t'emportaràs la crema solar en va

Te la posaràs abans de sortir de casa i te la reaplicarás freqüentment, especialment després de banyar-te o assecar-te. Que després et quedes vermell com un tomàquet, fregit com una gamba i et peles com un fuet (literalment), i encara et sorprens.

3. No et banyaràs quan hi hagi bandera vermella

No és que els socorristes la posin per fotre als banyistes. Ni tampoc és cap aposta per veure qui és el primer que pateix una combustió espontània per culpa del sol abrasador del migdia. La posen perquè veuen que el mar està una mica alterat i creuen que pot ser un pèl perillós que entris a l'aigua quan bufen vents de 80 Km/h, hi ha onades de 2 metres d'alçada, fortes corrents marines i remolins.

Que tu et creus molt valent i després apareix el teu cadàver mig esquarterat surant a 2 Km de la costa. I encara et sorprens.

4. No et banyarás quan hi hagi marea vermella (només noies)

Sí, ja sabem que és una putada que et vingui la marea roja en ple estiu i en els dies més calorosos però, més desagradable és estar nedant i trobar-te amb una compresa (que normalment sol estar usada) just davant dels teus nassos. MOLT desagradable. I repugnant. De debò. Fes-te un favor a tu i a la resta de la humanitat i, quan estiguis en aquests dies, si us plau, queda't a casa teva menjant xocolata i veient Yo Soy Bea.

5. No col·locaràs l'ombrel·la en un dia ventós

Sí, està molt bé que vulguis protegir-te del sol per no cremar-te la pell, bla bla bla. Però, si us plau, no la utilitzis quan vegis que fa una ventolera prou forta com perquè el pal del parasol surti volant i et tregui un ull. O pitjor encara. Que l'hi tregui a un playeru innocent i indefens que no té la culpa de la teva estupidesa.

6. No t'oblidaràs ni l'ampolla d'aigua ni l'xuff xuff*

Pots endur-te els parasols i les cremes solars que faci falta, que si se t'ha oblidat una ampolla d'aigua, un suc o alguna cosa per a no deshidratarte, estàs fotut.

Sí, tens altres alternatives, anar corrent com un llangardaix basilisc per no cremar-te els peus fins al xiringuito més proper i comprar alguna cosa de beure que et costarà més diners dels que portes a sobre, o també pots beure aigua de les dutxes, i en aquest cas la gent del teu voltant et mirarà com si fossis... un llangardaix basilisc.

*Xuff Xuff: Recipient vaporitzador que serveix en els dies de bandera vermella o, en el seu defecte, en els dies de marea vermella, per poder ruixar-se amb aigua i refrescar el teu cuerpu serranu sense necessitat de banyar-se.

7. No faràs topless si el teu cos no està capacitat per a això

Està molt bé que no vulguis que et quedin les marques de bronzejat. Ens sembla admirable que segueixis volen-te treure la part de dalt del biquini tot i tenint un cos que, no ens enganyem, ja no és el que era. És fantàstic que estiguis orgullós/a del teu cos i vulguis lluïr-lo. Però, si us plau, no el llueixis en públic, i molt menys a l'hora del berenar, que hi ha nens, tingues pietat.

8. No et col·locaràs a menys de 5 metres del teu veí playeru

És molt bonic estar envoltat de gent i conèixer noves persones. Ah, l'amistat! Quant de companyerisme! Quanta alegria! Unim-nos tots! Pau i amor! (I el Plus pa'l salón!). Però a la platja NO.

Anem a veure, piltrafilla. Em sembla molt bé que vulguis estar a prop de l'única persona que hi ha en un radi de 50 dunes de sorra (i si ja és una noia fent topless i ruixant seu cos amb el xuff xuff ja ni et dic). Però no t'has parat a pensar que aquesta persona s'ha posat en aquest lloc per una raó? Vol relaxar-se, vol tranquil·litat, vol pau, vol escoltar el so de les onades, vol transportar-se en el món del llibre que està llegint... O sigui: Vol que deixis de tocar els ******* d'una **** vegada!

Sinó, és molt possible que perdis un ull "accidentalment" (vegeu punt 5).

9. No faràs el gilipolles

Sí, tu, que et poses a ballar, cantar, saltar, córrer, cridar, bramar, plorar, dir estupideses, fer el pi-pont, arrebossar-te per la sorra, jugar a pilota i tot el que se't pugui ocórrer per tal de fastiguejar als del punt 8.

A la platja ni es balla ni es canta, per això estan les discoteques.
Si corres o saltes, procura no aixecar una tempesta de sorra, més que res perquè els altres no ens agrada massa com a aperitiu.
Si vols cridar, bramar o plorar, fes-ho sota l'aigua, almenys no t'escoltarà ningú.
Si vols arrebossar-te per la sorra, tu mateix, però t'aviso que se't ficarà en llocs insospitats que ni tu mateix saps que existeixen (el mateix val per als que us asseieu a la vora del mar i espereu a que us banyin les onades) .
Ja que diràs alguna estupidesa, almenys diga-la en veu baixa (o sota l'aigua), perquè ningú no sàpiga l'estúpid (valgui la redundància) que ets. Aviam, què és això de: "Buah, tiaaaa, vineee, hi ha peixos a l'aigua! Què supermegafort!". Però, anem a veure, álmara de canto, què esperes que hi hagi? Elefants?

10. ...


Em falta el número 10. Algú m'ajuda a acabar? :-)