divendres, 17 de juliol de 2009

Steve Lukather a Barcelona - Part I

El passat dilluns dia 13 de juliol, el gran guitarrista Steve Lukather (un dels membres fundadors del mític grup Toto), va visitar Barcelona per presentar el seu últim disc en solitari, Ever Changing Times.



La veritat és que si m'haguéssin parlat d'ell un parell d'anys enrere, no hauria tingut ni pajolera idea de qui era... Però el meu germà (sí, aquell que li fan por els calamars farcits), que llavors anava a classes de bateria, li va agafar una mena d'obsessió per un baterista molt famós, un tal Jeff Porcaro, que havia sigut un dels membres fundadors de Toto, juntament amb en David Paich i l'Steve Lukather.

A partir de llavors, a casa nostra no s'escoltava una altra cosa que no fossin les cançons de Toto i frases del tipus:
En Jeff Porcaro és el putu amu!
Total, que a mi també em va acabar agradant el grup, sobretot cançons com les de Hold The Line, Africa, Don't Chain My Heart i Child's Anthem, entre d'altres.

Més tard vam saber que Toto havien estat recentment de gira a Espanya (Barcelona i Madrid al juliol del 2006, i Bilbao i Zaragoza a l'abril del 2007), i per sorpresa de tothom, es veu que aquella era l'última gira que feien, ja que havíen anunciat que el grup se separava.

Però al juny del 2007, me'n vaig anar de viatge amb unes amigues a Holanda, a l'Arrow Rock Festival (per si algú no ho sap, us diré que es tracta d'un festival de rock que el van celebrar a les afores de Biddinghuizen, un punyetero poble perdut a 75 Km d'Amsterdam), on tocaven els Europe i, casualment, també hi actuava Toto. No m'ho vaig pensar dues vegades! Aquell 30 de juny va ser la primera vegada que els vaig veure en directe. Hi havia 5.000 persones entre l'escenari i jo, i entre això i la meva miopia de merda, no és que veiés gran cosa, però almenys vaig poder disfrutar de Hold The Line i Africa en directe.

Almenys m'ho vaig passar bé durant els concerts, cosa que no puc dir del fatídic viatge de tornada en avió... només diré que el nostre vol havia de sortir diumenge al migdia, però no vam aterrar a Barcelona fins la nit del dilluns següent. Un altre dia parlaré de per què no tornaré a anar a cap festival de rock i per què no tornaré a volar mai més amb Fuckair Clickair.


Total, i tornant al tema que interessa... Ara farà uns dos mesos, el meu germà em va dir que l'Steve Lukather venia a Barcelona a presentar el seu nou disc en solitari. No estava gaire segura de voler anar-hi, ja que no havia escoltat res seu, però no em podia perdre l'oportunitat de veure un dels millors guitarristes del món sobre l'escenari.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada