Fotos Per Un Tub I

Ja sé que porto molts dies sense escriure cap entrada, però és que últimament no estic gaire inspirada, i com que tampoc m'he de queixar de res ni despotricar de ningú...

Així que aprofitaré avui per penjar algunes de les fotos que he anat fent durant les últimes setmanes.

EDITO: Sí, ho sé, quedaria una mica estrany i desfassat que a dia 5 de maig pengés les fotos de Sant Jordi... És per això que edito aquesta entrada per afegir-les d'estranquis... Així que feu com si no haguéssiu llegit això últim :)

SANT JORDI 2009

---

Efectes Secundaris de veure Herois

Perquè és tanta la devoció que tenim els fans per aquesta sèrie (i, qui diu devoció, hi ha qui dirà poca feina), que no podem evitar fer o dir coses tan freaks com aquestes:

Quan acabo de fer alguna cosa i em surt bé salto amb el clàssic Yata! d'en Hiro... Bé, de fet, ja ho deia abans de veure Herois com a forma abreviada de Ja està!, així que, tècnicament no compta com a efecte secundari. És més! Tècnicament, són els guionistes que han copiat la meva frase! Els denunciaré per plagi!

De tant en tant li deia Sr. Muggles al meu gosset Floc, encara que no sé com no em clavava una mosegada, amb lu lletjot que és, el pobre... El Sr. Muggles, no el meu gos...

A vegades, quan pujo al terrat de casa em fa un yuyu que t'hi cagues mirar a baix, però tot i així em venen ganes de saltar al buit, com en Peter, i a veure què passa... evidentment, no ho he provat mai, sino, no estaria escrivint aquestes línies.

Un altre dia anava caminant pel carrer quan em vaig creuar amb un tio que portava una samarreta de The Ramones, i és que no vaig poder evitar esclatar a riure (sí, davant seu!). Però és que 10 minuts més tard em vaig trobar un escarabat tirat per terra de panxa enlaire. I vaig pensar: serà una senyal? Sí, segurament una senyal que passejo per llocs una mica guarros...

I el pitjor... un dia gairebé em carrego a un pobre ciclista perquè, segons ell havia de mirar abans de creuar el carrer... X-(. Doncs bé, just en el moment en el que m'anava a atropellar, es va clavar una morrada contra el terra que una mica més i s'obre el cap... i vaig pensar: Hosti! Hauré estat jo?. Si és que tanta escena d'en Sylar bolcant furgonetes no pot ser bo...

I per últim, fa com un parell o tres de mesos, l'autobús que agafava a les tardes, es va saltar la meva parada diverses vegades, tot i estant gairebé al mig de la carretera i amb la mà aixecada... Així que vaig pensar que potser estava desenvolupant el poder de la invisibilitat.

Segurament qui no hagi vist Herois en sa vida, no tindrà punyetera idea del que parlo, però el que també sigui un fan de la sèrie, m'entendrà perfectament.

Així que, ja veieu, això d'estar enganxat a les sèries és més xungo del que sembla... una comença jugant a la loteria amb els números 4, 8, 15, 16, 23 i 42, i acaba tenint desitjos irrefrenables d'esquarterar algú i llançar el seu cadàver al mar...

Ah, no, espera! Això últim ja he tingut ganes de fer-ho alguna vegada...