10:25 h. del matí. Em trobo a la meva habitació, asseguda tranquil·lament davant de l'ordinador. Sento la porta. Algú entra a casa. Unes passes s'acosten. Apareix el meu pare xop com un pollastre. Diu (senyalant l'abric que porta):
Això sembla un xubasqueru, però no ho és.I se'n va.
